Sopar de Nadal del Bloc-Compromís i Festivern

Dies de festa i música amb el Festivern a Tavernes aquest cap d'any. Per ací tenim els grups més representatius de la música valenciana i internacional, com ara Obrint Pas, New York Ska Jazz Ensemble, La Pegatina o La Raiz. Els membres del Bloc-Compromís estan participant en els actes del Festivern. Ahir van assistir, com molts altres vallers i gent de fora, a la Casa de la Cultura per escoltar al grup Arthur Caravan i al cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura.

Després de gaudir de l'espectacle, els col·lectius de la Valldigna del Bloc (Compromís) van celebrar un sopar d’agermanament en un conegut restaurant de Tavernes.

 



L’acte va reunir militants i regidors de les tres poblacions així com membres destacats de la formació nacionalista. A més a més, va comptar amb la presència del Síndic de Compromís a les Corts Valencianes i secretari general del Bloc, Enric Morera, i del representant d’aquesta formació en el Consell d’Administració de RTVV, Rafael Xambó.

El diputat al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, va excusar la seua presència per motius familiars però va fer arribar als col·lectius un missatge amb la seua salutació i els va encoratjar a continuar la tasca encetada amb els bons resultats electorals del 2011.

El sopar es va celebrar amb un ambient distés, amable i en acabar va prendre la paraula Jordi Joan i Enric Morera, per agrair el recolzament de tots els militants, recordar els compromisos de govern del Bloc i desitjar a tots un Bon Any 2012.

Estem assentant les bases d’un bon Govern

Entrevista a Jordi Juan per Guillem Nicolàs per a Safor Informatiu.

Guillem Nicolàs.
Per a ser alcalde d’una ciutat com Tavernes de la Valldigna s’ha de saber de tot, fins i tot com cuidar els petits detalls. Cal anar aprenent, però el que realment importa és saber què és el que necessita una ciutat per a tirar endavant en el complicat context econòmic. Mesures senzilles que afecten al dia a dia dels veïns. Mesures, totes, que l’alcalde, Jordi Juan, està disposat a prendre basant-se en el diàleg amb els ciutadans, un diàleg necessari ja que, com ell mateix explica, “no hem de tindre por de preguntar als veïns”.

L'alcalde de Tavernes durant l'entrevista

-Quina valoració fa dels poc més de sis mesos que porta com a alcalde?
-Jo la valoració global que faig és una valoració molt positiva, perquè el que s’ha fet és establir les bases d’un bon govern. Un govern que ha recuperat el diàleg amb la població i ha posat sentit comú i coherència en la gestió municipal, que és el que ara fa falta en els temps que estem passant. El que ens preocupa és ser coherents i prendre mesures per a pal·liar esta crisi que afecta a tota la ciutadania i en particular a les administracions públiques, i en aquest cas a l’Ajuntament de Tavernes. Òbviament hi ha hagut mesures que no han agradat, i això és normal, però són mesures que ha de prendre un governant responsable.

-Quins son els principals problemes que vos va deixar l’anterior govern?
-A banda dels problemes econòmics, hi ha problemes de tot tipus. Problemes en obres públiques, com ara el de l’aparcament subterrani del passeig del País Valencià. L’empresa adjudicatària va abandonar la concessió i hem entrat en un procés de liquidació que acabarà en que l’Ajuntament haurà de pagar uns diners a l’empresa. És una obra que està ahí, i que ara s’ha demostrat que no és útil i que, a més, costarà més diners encara a l’Ajuntament. I també tenim problemes en la piscina coberta, que està paralitzada perquè l’empresa va presentar concurs de creditors. En temes urbanístics, més enllà de la sentència per la urbanització d’El Vergeret, tenim un Pla General d’Ordenació Urbana que tal com es va configurar és molt difícil de tirar endavant. Perquè en el seu moment es van requalificar molts terrenys sense estar garantides la llum, l’aigua o el clavegueram. Això provoca que tinguem problemes amb la demarcació de Carreteres i amb la Confederació Hidrogràfica, cosa que suposa una dificultat enorme en tirar endavant un Pla que serà tan beneficiós per a millorar la platja. A mi, més que parlar de problemes, m’agrada parlar de solucions perquè nosaltres estem ací per a donar solucions, i és el que estem fent, assentar les bases per a un bon govern, que estarà basat en una política econòmica coherent i adaptada a la realitat, i que done eixida als problemes de Tavernes.

A mi, més que parlar de problemes, m’agrada parlar de solucions perquè nosaltres estem ací per a donar solucions, i és el que estem fent, assentar les bases per a un bon govern, que estarà basat en una política econòmica coherent i adaptada a la realitat, i que done eixida als problemes de Tavernes.

-A pesar d’estos problemes, l’acció de govern en els últims mesos no ha parat. Realment és tan condicionant la situació econòmica de l’Ajuntament a l’hora de fer avançar una ciutat?
-Nosaltres vam fer una assemblea informativa oberta a tota la població per tal d’explicar els comptes de l’Ajuntament i que tots els ciutadans els tingueren molt clars. En resum, l’Ajuntament té un remanent negatiu de quatre milions d’euros, és a dir, que en els últims anys s’ha gastat quatre milions més del que s’ha ingressat. D’altra banda, també tenim un deute amb els bancs de 16 milions d’euros, un deute que suposa una ratio d’endeutament del 110 per cent, que implica que hem superat el límit legal per a demanar més préstecs i que de cara a fer inversions de més envergadura no podrem demanar més crèdits. Una situació que pot ser pitjor quan hagem de fer front a les despeses derivades de la piscina o de l’aparcament subterrani. És a dir, que la tresoreria està en una situació delicada, l’Ajuntament no té liquidesa, i això impossibilita que puguem pagar als nostres proveïdors, que en definitiva són empreses, families, i autònoms de Tavernes. Per això vam demanar un préstec ICO de 619.000 euros destinat íntegrament a pagar als proveïdors. Esta és la situació econòmica real de l’Ajuntament de Tavernes, que fa impossible que emprenguem grans obres, però en el dia a dia, establint prioritats sobre el que ha de ser l’acció de govern, i també amb un poc d’enginy, sí que es poden fer coses que no suposen una gran despesa.

-Accions dirigides a les persones, més que a la ciutat…
-Són mesures que beneficien directament al ciutadà però que no suposen una despesa per a l’Ajuntament. Un dels exemples és la decisió de fraccionar l’IBI (Impost de Béns Immobles) en tres pagaments per a que els veïns tinguen més facilitats a l’hora de pagar la contribució, ja que l’IBI és l’impost més alt i que suposa un esforç més gran. Ara, es podrà pagar en tres terminis sense interessos. I d’altra banda també seguim amb les reclamacions al Govern central per a que baixe el valor cadastral de les vivendes de Tavernes, ja que l’última revisió cadastral es va fer en un moment de boom econòmic i per tant, els valors a Tavernes són massa alts i en conseqüència l’IBI també és molt elevat. L’única forma de fer que aquest impost no puge més, és disminuint els valors cadastrals. És una tasca de gestió que va encaminada al ciutadà, a que millore la seua qualitat de vida i a que tot li resulte una mica més fàcil.

En el dia a dia, establint prioritats sobre el que ha de ser l’acció de govern, i amb un poc d’enginy,es poden fer coses que no suposen una gran despesa. Són mesures que beneficien directament al ciutadà.

-També heu apostat fort per la participació ciutadana. És una tasca que també contribuirà a millorar la visió que tenen els ciutadans dels polítics?
-La participació ciutadana és un tema en el que hem insistit molt i anem a seguir fent-ho. Jo sempre he dit que una democràcia sana és aquella que té en compte al ciutadà a l’hora de prendre les decisions. És a dir, que els polítics hem de tindre en compte al ciutadà de cara a l’acció de govern i a la forma de governar. No hem de tindre por a preguntar al ciutadà. Per això nosaltres sempre ens posem al davant dels veïns, i ho vam fer per a explicar la situació econòmica de l’Ajuntament. Tot l’equip de Govern estava allí i els assistents ens podien preguntar. De la mateixa manera estem duent a cap el ‘fòrum de mobilitat sostenible’, en el que la gent participa en decidir quin tipus de mobilitat vol per a Tavernes. Cal insistir en posar-se davant dels ciutadans per a escoltar-los, parlar amb ells i conèixer què és el que més convé a la ciutat, perquè tu, com a càrrec electe, has de fer una gestió, però després són els veïns els qui han d’utilitzar els serveis i moltes vegades et donen idees que tu no hauries pensat. Un altre exemple és el de les festes del poble, ja que volem fer una consulta per a que la gent ens diga quin tipus de festes del poble volem; o el dels pressupostos, ja que la nostra intenció és arribar a fer uns pressupostos participatius. De cara a 2011 no va ser possible, perquè calia preparar el pressupost amb molta urgència; de cara a 2012 probablement tampoc, perquè ens veiem amb la necessitat de fer un pressupost molt més realista del que s’havia fet fins ara, és a dir no unflant les ingressos per a que quadren amb les despeses. Però de cara a 2013, esperem tenir uns pressupostos participatius, que ja es fan en altres pobles, i que involucren al ciutadà de cara a saber com i en què ens gastem els diners.

Una democràcia sana és aquella que té en compte al ciutadà a l’hora de prendre les decisions. Els polítics hem de tindre en compte al ciutadà de cara a l’acció de govern.

-Però per a poder tirar endavant tots estos projectes cal una bona relació entre els socis de Govern…
-A Tavernes, la coordinació de l’equip de govern és absoluta. Ens reunim totes les setmanes, i no hi ha parcel·les separades de govern. Per exemple, en festes del poble, està la regidoria de Festes, però també hi intervé la regidoria de Participació Ciutadana, la de Seguritat Ciutadana, la de Disciplina Urbanística, la d’Economia i Hisenda… i en moltes de les coses que estem fent hi interven diferents àrees, per això la coordinació és necessària i, a més, absoluta.

-Potser la cultura és un dels camps on el canvi s’ha fet més visible. Creu que la cultura es pot utilitzar com a un nou motor econòmic?
-Nosaltres apostem molt fort per la cultura. Mirem al futur pensant en una societat que puga gaudir de la cultura i de l’educació. Ja de cara a les passades festes del poble vam incloure events com la Festa Estellés, que potenciava un escriptor valencià, i no descartem de cara a l’any que ve, fer una festa semblant però dedicada a algun autor local. També tenim el festival Sete Sois, Sete Luas, que aquest any celebra el seu vinté aniversari i al que volem donar un enfocament diferent. S’està plantejant fer un concurs de curtmetratges gravats en el mòbil, s’estan buscant altres entorns per a celebrar el festival com ara la Torre de Guaita. Tenim el Festivern també, que no serà només un concert de Cap d’Any, sinó que paral·lelament té també una sèrie d’actuacions de cantautors i altres events culturals, i que a més de potenciar la cultura valenciana, també servirà per a que els veïns de Tavernes, sobretot els joves, no hagen de desplaçar-se fora, sinó que podran quedar-se a Tavernes amb la seua gent.

- També la platja de Tavernes demana una atenció especial per a convertir-se en un motor econòmic. Considera que és necessari invertir en la platja?
-Sí, i a més voldria aprofitar l’ocasió per a agrair la tasca que està fent la regidoria de Turisme a través de la primera tinent d’alcalde, Carme Canet, perquè està tenint una preocupació enorme de cara a preparar la temporada estival des de tots els punts de vista, esportius, culturals, d’aparcaments, etc. Però jo també voldria agrair a l’Associació de Comerciants i Empresaris de la Platja de Tavernes, perquè estan molt en contacte amb la regidoria de Turisme i ells són els que plantegen les seues necessitats. Nosaltres estem tractant de dotar d’infraestructures a la platja per a desestacionar-la, és a dir que la gent puga viure a la platja tot l’any i que tinga els seus serveis per a que, a poc a poc, la platja siga un altre nucli urbà actiu durant tot l’any.

Estem tractant de dotar d’infraestructures a la platja per a desestacionar-la. Creiem que el PGOU s’ha d’aplicar, perquè això permetria un creixement raonable de la platja, però hi ha molts entrebancs.

-Una de les peticions dels veïns de la platja és que s’acabe el PAI del Vall del Mar.
-Nosaltres estem treballant per a desenvolupar sectors que estan al Pla General d’Ordenació urbana. El problema que tenim és que són sectors que en el seu dia es van requalificar però que estan afectats per una depuradora que encara no està, o per la falta d’una garantia del servei de llum. És a dir, que estem dedicant molt d’esforç però també hi ha entrebancs, perquè els expedients en urbanisme són molt complexos. Nosaltres si que estem d’acord en que el PGOU s’ha d’aplicar, perquè això permetria un creixement raonable de la platja i seria beneficiós per a tots.

-A Tavernes hi ha platja, però també un ric patrimoni natural. Penseu també potenciar-lo?
-Nosaltres tenim molt interès en que la gent de fora entenga Tavernes no només com un destí de platja, sinó també com un destí de turisme rural. Perquè ací tenim la sort de tenir platja, però també tenim una excel·lent muntanya de cara a practicar senderisme o anar amb bicicleta. Per això també estem en contacte amb el Centre Excursionista i tenim la idea de construir un petit refugi. És un projecte que es duu des de la regidora de Medi Ambient que porta Vanessa Martí, que està avançat, però que encara que no té cap data. L’objecitu és atraure gent que disfrute també de Tavernes i de la Valldignaen general des de la sua vessant ambiental, rural i paissatgística. A més tenim també la Cova del Bolomor. Hem estat en contacte amb el director de les excavacions i tenim molt d’interés en difondre-la. Ja es van fer unes jornades de portes obertes, però de cara a l’estiu esperem fer noves jornades per a que la gent, de fora i de Tavernes, conega la rellevància de la Cova del Bolomor, que a nivell arqueològic és importantíssima, tant per les troballes humanes més antigues del País Valencià, com per les restes de foc, que són les més antigues d’Europa. Però és que a més, a prop dela Cova de Bolomor, hi ha un boc que també és inèdit, perquè és una zona on mai fa sol i que per tant té unes característiques i una vegetació molt singular. En tot cas, el que ens importa és buscar noves eixides per a que la gent que visita Tavernes no es quede solament amb la bandera blava de la platja, sinó que puga disfrutar de tots els seus altres atractius.

Estem buscant noves eixides per a que la gent que visita Tavernes no es quede solament amb la bandera blava de la platja

-En els pocs mesos que porta al càrrec, també ha hagut de fer front a sentències judicials com la que anul·la la urbanització del Vergeret. Com s’arriba a aquesta situació?
-Aquesta és una urbanització que es va construir en base a un pla parcial que va rebre el vist-i-plau per part de la Conselleria corresponent, es va fer l’ampliació, i després va arribar la denegació de cooperació. En qualsevol cas jo voldria donar un missatge de tranquil·litat, perquè no van a tombar-se les finques. Ja teníem el compromís de que quan la canalització del riu Vaca es realitzara, tindríem l’autorització, ja que el problema d’inundabilitat quedaria resolt. Per tant, jo vull reclamar la importància d’aquesta obra, que suposarà una inversió de 40 milions d’eruos que arribarà a la Valldigna, pagada totalment per l’Estat Central a través d’uns fons europeus, que solucionarà els problemes d’inundabilitat del casc urbà de Tavernes, i també de la planificació dels nous sectors que hi ha al PGOU. Nosaltres el que tractarem és acurtar els terminis i una vegada estiga llest el nou govern a Madrid, seguirem amb les nostres visites i les nostres reclamacions.

-L’altra gran obra que li cal a Tavernes és la ronda per a desviar la carretera del casc urbà. Hi ha hagut algun tipus d’avanç en els últims mesos?
-Hem fet diverses visites a la conselleria d’Infraestructures. El projecte de la ronda de Tavernes ja està a l’apartat de carreteres i ara, en definitiva, depén de que la Generalitat pose en els seus pressupostos una partida que es dedique a l’execució d’este projecte que ja està fet. Tenim de fet una reunió concertada amb la consellera d’Infraestructures, la senyora Bonig, que esperem que ens reba promte per a posar de nou el problema damunt la taula.

La ronda de Tavernes depén de que la Generalitat pose en els seus pressupostos una partida dedicada a la seua execució

-El que sí que depén de Tavernes és la posada en marxa de la televisió pública comarcal. Hi ha algun termini establert?
-Gandia i Oliva ja formaven part del consorci que ha de regular aquesta futura televisió. Faltava que Tavernes entrés a formar part del consorci per tal de començar a funcionar i posar en marxa la televisió, i Tavernes ja va complir amb el seu compromís d’unir-se a través d’un plenari votat per unanimitat. I ara ha de ser el consorci, format pels regidors dels tres pobles, Gandia, Oliva i Tavernes, el que ha de decidir quin tipus de televisió volem, quin pressupost i quin tipus de programació ha de tenir. Però una vegada el consorci s’ha legalitzat, crec que a qui pertoca accelerar els plaços i moure fitxa és a Gandia, perquè és la ciutat de més envergadura i que, en definitiva, serà la ciutat que més ha d’aportar. Nosaltres hem complit el nostre compromís d’adherir-nos per tal de legalitzar el consorci i ara el que esperem és que açò no supose un gran cost a l’Ajuntament i que tinga un pressupost raonable per a que Oliva i Tavernes ho puguen assumir.

a qui pertoca accelerar els plaços i moure fitxa és a Gandia

Compromís serà l'oposició valenciana a Rajoy

Vídeo de la nit electoral (Vilaweb)

La nit va començar amb cautela i poques paraules. I va acabar amb eufòria. Les primeres filtracions, prou abans de les vuit del vespre, no donaven a Compromís cap diputat. Però a mesura que passaven les hores s'anava confirmant cada vegada més la irrupció al congrés espanyol de la coalició valencianista per primera vegada a la història. Joan Baldoví serà el diputat de Compromís, per València, de la pròxima legislatura. Vegeu aquesta crònica en vídeo de la nit electoral, minut a minut amb els protagonistes.

De la prudència a l'eufòria

L'emoció latent, després d'unes primeres hores tenses, no es va començar a desfermar, a poc a poc, fins que, havent-se escrutat més del 30% del vot, Compromís mantenia i consolidava el diputat per València. Vorejava el 6% del vot al País Valencià, frec a frec amb UPyD, que finalment també va acabar obtenint un diputat, que es va restar del PP. Quan ja hi havia més d'un 50% escrutat, van començar a sentir-se els primers crits de victòria: 'Sí, sí, sí, Compromís a Madrid!', 'Ací està l'esquerra valenciana!' i, finalment, 'diputat, diputat, diputat', en el moment en què Baldoví es disposava a parlar des de la tarima.

'David contra Goliat'

'Això és com David contra Goliat, i nosaltres som David', va proclamar el nou diputat, recordant una i altra vegada que calia agrair als milers de simpatitzants 'tots els sacrificis que han fet i la paciència que han tingut, perquè sense ells açò hauria estat impossible'. Baldoví va prometre dedicar-se exclusivament a Madrid a defensar els interessos valencians, 'una cosa que per desgràcia ningú no ha fet d'ençà de la democràcia'. Per Mònica Oltra, començava 'una nova partida al País Valencià, on el PP es desmorona', i recordava que, per primera vegada també, 'el govern espanyol, ara el PP, tindrà oposició valenciana'.

Morera, aclamat amb crits de 'president, president'

El síndic de la coalició, Enric Morera, va ser aclamat amb crits de 'president, president', va augurar quatre anys intensos i de molta feina per a demostrar a tothom, 'a tots els valencians, ens hagen votat o no, i a tot l'estat', com treballa Compromís i per a preparar el canvi polític al País Valencià. 'Estem preparats per a liderar aquest canvi i ho farem, anem a més i açò d'avui només és una primera fita; no oblidem que estem ací per a governar este país'. Els simpatitzants que van omplir el Micalet ho van celebrar fins a la matinada.

Compromís: vídeo d'una nit històricaCrònica de la nit electoral a la seu de Compromís, que va assolir una fita per al valencianisme (Vilaweb)
De Vilaweb.cat

Moltes gràcies Tavernes, altra volta

Gràcies a tots vosaltres i també a milers de votants a tot arreu del País Valencià, Joan Baldoví ja és diputat a Madrid. I a Tavernes hem quadriplicat vots des de les darreres eleccions generals del 2008.

Acte Central de Campanya de Compromís-Equo: “11 segons i un somriure, i amb el somriure la revolta” (M. Oltra)

El míting central de la coalició taronja, un color que va envair la Sala Nexus de la Universitat Politècnica de València, va criticar el al model bipartidista del PP i PSOE i Compromís-Equo es va proposar com l'alternativa i amb un estil prou personal va realitzar un acte on la il·lusió i la reivindicació van ser la clau, encara que el tema de fons, la crítica al bipartidisme, va estar la base de la majoria dels discursos dels polítics de la coalició taronja.

Les al·lusions al moviment 15M, tant de forma explícita com a través de les mesures del seu programa, van estar un punt essencial de la coalició, que es presenta com a l'alternativa al model dual. El cap de llista de la coalició per València, Joan Baldoví, va fer una metàfora musical sobre el sistema: “Compromís-Equo no vol un sistema que escolate la música només amb dos instruments, volem una orquestra simfònica, en què s'escolten tots els instruments, [...] inclosos la dolçaina i el tabal”.

Va estar un míting on va predominar una certa confiança amb uns resultats electorals favorables, sobretot, després de ser la gran sorpresa en les darreres eleccions autonòmiques. “En 11 segons tenim temps de sobra per a dir-les, que facen el que facen, Compromís-Equo tindrà representació a Madrid”, va exposar la candidata per Alacant, Aitana Mas. “Baldo no anirà sol, anirà amb Aitana, anirà amb Mira, anirà amb mi”, deia la número dos per València, Cristina Domingo. “Traurem millor resultat que mai”, va assegurar el candidat per Castelló, Roger Mira. L'enquesta publicada ahir pel diari El País li assegura un diputat al Congrés.

Baldoví va criticar el PSOE per cridar a la “responsabilitat del vot útil” i va apuntar la “irresponsabilitat” del partit socialista en donar permís a l'aeroport de Castelló, en fomentar l'AVE fins al cap i casal, en l'atur i en el pacte de la reforma constitucional i sobre el PP va destacar que “necessitem polítics que pensen més en les pròximes generacions que en les pròximes eleccions”.

Aitana Mas, candidata d’Alacant, va denunciar les pràctiques antidemocràtiques del PSOE a l'hora de repartir el temps en el debat de Canal 9, mentre que Roger Mira, va destacar que Manuel Cervera, candidat del PP per Castelló, és “qui ha derruït la sanitat valenciana als darrers anys” i va qualificar al candidat castellonenc del PSOE, Ximo Puig, com a “califa de la comarca dels Ports” que s'ha dedicat a practicar “el nepotisme i a posar padrins a alguna gent”.

El portaveu en les Corts Valencianes, Enric Morera, va atacar les polítiques de dretes que ha aplicat al Govern socialista de Zapatero a la darrera legislatura i va dir, irònicament, que si el PP i el PSOE volien casar-se que a Compromís no els conviden a la boda.

Entre les propostes la necessitat de tancar totes les centrals nuclears, solucionar problemes dels joves com les taxes universitàries o l'habitatge, l’aturada dels desahucis i la importància de canviar la llei electoral.

Respecte a la reforma de la llei electoral es va presentar el Referendum Baldoví per millorar la representativitat amb sis idees bàsiques:

-La circumscripció electoral és la comunitat autònoma
-Els escons es reparteixen proporcionalment a la població de dret
-Igualtat de representació de cada vot. Un vot a València val el mateix que un a Sòria
-Cap barrera electoral per a obtenir representació
-Mètode Hare, més proporcional que d'Hondt
-Llistes obertes o desbloquejades.

Mireu el video: Referèndum Baldoví

Compromís-Equo celebra l'acte central de campanya a Tavernes

 La coalició Compromís, on s’integren els partits locals Bloc i Iniciativa, ha realitzat l’acte central de campanya a la Casa de la Cultura amb la participació d’unes 250 persones. El candidat al Senat, Pere Fuset, l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el candidat al Congrés de Diputat per Valencia, Joan Baldoví, per aquest ordre intervingueren en els parlaments.

Pere Fuset, que va ser secretari general del Bloc Jove, va assenyalar la joventut de la coalició Compromís i com són un gran sector de joves els que s’han compromés i treballen per enfortir un moviment de joves com ells. Fuset va parlar de la problemàtica de la nostra joventut, ben formada, però sense eixides en la societat valenciana per la política del PP assenyalant com a una greu circumstància que el 50% dels joves no tenen treball.

L’alcalde valler, Jordi Joan, va ser l’encarregat de parlar que pot fer la coalició Compromís per Tavernes i perquè la nostra ciutat ha de recolzar-la. En un to més mitiner del que ens té acostumats, l’alcalde va recordar els problemes que té Tavernes – el Vaca, el desdoblament de la carretera, millorar i acostar l’estació al poble, la circumval·lació- i com cal una veu valenciana, que els conega i lluite per solucionar-los. Aquesta veu ha de ser – afirmava l'alcalde- la de Joan Baldoví, el candidat que coneix Tavernes perfectament perquè és de la veïna Sueca, perquè té moltes coneixences a la nostra ciutat on ha arribat fins i tot a treballar.

Va ser el mateix Joan Baldoví qui va tancar l’acte amb un discurs ple de referències als grans problemes valencians – corrupció dels polítics, atur, una sanitat i una educació sota mínims, grans balafiaments dels diners amb events elitistes, polítics que mai no recolzen cap iniciativa en clau valenciana, el Corredor Mediterrani per a reclamar als valencians que ja, d’una vegada, ens llevem la bena i defensem polítics que van a actuar pensant en les persones i en clau valenciana.

En aquest aspecte va contar una anècdota on venia a dir que “cal mirar l’abanderat, a qui du les banderes i no a les banderes mateixes” en clara referència a les persones que són capaços de dur un projecte endavant.

En acabar els parlaments, els regidors del Bloc, pujaren també a l’escenari de la Casa de la Cultura per saludar als assistents. Com a fi de l’acte, es va oferir un vi d’honor amb un tast de coques salades tradicionals de la nostra ciutat.

El col·lectiu de Compromís-Bloc celebra un dinar de germanor

El col·lectiu de la coalició Compromís a Tavernes, on estan integrats els partits Bloc i Iniciativa, van celebrar ahir una paella de germanor amb una gran assistència de militants i simpatitzants.

Un poc més de cent persones, entre elles l'alcalde i tots els regidors,  hi assistiren a l'acte celebrat al local de la Falla Portal i compartiren unes hores de germanor i bona campanyia. 

A banda de coneixer-nos millor, es va aprofitar per parlar dels temes locals i de les eleccions generals del pròxim 20 de novembre de manera distendida, així com de les darrers novetats en la campanyes i programes. 

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, del Bloc, així com el secretari de la formació, Perfecto Benavent, dirigiren unes paraules comentant temes generals de la política local i autonòmica i encorajants els assistents al treball de cara a la pròxima cita electoral.

Som com tu. Comença la campanya a les generals

Jordi Joan i Encarna Mifsud enganxen els primers cartells electorals

                           

00:00 hores de divendres 4 de noviembre. Comença la campanya electoral per a triar diputats a les Corts Generals, votació anunciada per al pròxim dia 20.

Com ve essent habitual, els membres del col·lectiu del Bloc de Tavernes es van reunir per sopar tots junts a la seu dell partit i per preparar material i cartells. I poc abans de les dotze de la nit  anaren a la Plaça Major per escenificar l’inici de campanya amb la pegada dels primers cartells. Bon rotllo i bon humor en el primer acte electoral.

Els membres dels partits vallers que formen la coalició Compromís, Bloc i Iniciativa, actuarem tots a una, com un sol cos. Jordi Joan, alcalde i líder del Bloc i Encarna Mifsud, candidata de les passades municipals d’Iniciativa, foren els encarregats de enganxar els primers cartells. Concorrem a aquestes eleccions coaligats amb d’Els Verds i Equo amb l’objectiu d’aconseguir una veu autenticament valenciana que defense els interessos de la nostra terra i de la nostra gent sense dependre dels dictats dels partits de Madrid. 

El Bloc de Tavernes en l'Aplec del Puig

Ahir, darrer diumenge d'octubre, més de 2000 persones s'aplegaren a l'explanada del Monestir del Puig per participar en la Festa del Bloc, en l'Aplec del Puig.

El dia va ser clar i radiant i cap a les 13:00 la marxa que havia eixit a les 9 des de les Torres de Serrans de València arribà a l'explanada on els militants i amics del Bloc i de Compromís esperaven amb les famílies. En el cap de la marxa estaven els nostres diputats, Mònica Oltra, Josep Maria Panella i el síndic de Compromís i secretari del Bloc, Enric Morera junt amb el candidat per Compromís-Equo al Congrés, Joan Baldoví.

Joan Baldoví, cap de llista de Compromís per València a les pròximes eleccions al Congrés el 20 de novembre, ha defensat la tasca que farà a Madrid si és escollint, un treball que ha dit que seria "visible i continuat que no caurà en el silenci i en l’anonimant en el que cauen tots els diputats valencians d’altres partits que apleguen al parlament de la Carrera de San Jerónimo."  Baldoví ha llançat en aquest sentit un missatge de regeneració democràtica i de solidaritat, “la qual és més necessària que mai en estos temps que corren i per això hem d’estar del costat de les persones i ajudar-les. Ens ho reclamen i nosaltres som conscients d’això”. A més a més va fer un discurs ple de referències a la nostra cultura:

"Per això el dia 20 N farem història. I quan entrem per la porta de la carrera de san Jerónimo no entrarem sols. Ens acompanyaran Fuster, Estellés, Sanchis Guarner, Valor i tots els nostres escriptors i poetes. Ens acompanyaran Al Tall, Paco Muñoz, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Svaters, Pau Alabajos, Senior i el cor brutal, Orxata Sound System i tants i tants músics que, per damunt de tot, han triat la llengua del Tio Canya per cantar. Ens acompanyaran Salvem el Cabanyal i el Botànic i el Saler per al poble. Ens acompanyareu vosaltres i aquells joves dels anys 60 que tenien un somni. I tantes i tantes que al llarg d’estes dècades, com deia Estellés: “Ens hem mantingut fidels per sempre més al servei d’aquest poble"

Enric Morera, en la seua intervenció, digué que "Joan Baldoví serà la veu de Compromís en el Congrés després del 20-N i defensarà al País com cal." El sindic de Compromís va dir que poden haver sorpreses "les enquestes dieun que traurem un diputat i ja sabem que passà en les autonòmiques. Potser siguen més dels que la gent pensa. Soms conscients de que molta gent està desencisada amb l'actual forma de dirigir dels nostres polítics. Volem ser l'alternativa clara a les polítiques de dreta que han portant els últims anys el PP al País Valencià i el PSOE a Madrid."

La cita va servir per donar els premis Aplec. Enguany varen ser guardonats la plataforma Salvem del Cabanyal i Marc Gonzàlez, històric del moviment nacionalista valencià. Pere Mayor va ser l'encarregat de plasmar el compromís cívic de Marc Gonzàlez i de lliurar-li una placa commemorativa. Mònica Oltra —diputada de Compromís en les Corts— va lliurar el guardó a la plataforma veïnal Salvem del Cabanyal "una entidad que any rere any lliuta per la dignitat, no només del seu barri, sino de tota la ciutat de València".

Després de dinar junts, la vesprada va continuar amb la música dels Sva-ters.

Jordi Juan, el nostre alcalde, i un nombrós grup del col·lectiu del Bloc de Tavernes, van assitir i participar a l'aplec amb el nostre candidat per Compromís-Equo, Joan Baldoví.

El govern municipal explica la situació econòmica (2)

El govern municipal en l’assemblea informativa celebrada ahir a la Casa de la Cultura desenvolupava com a segona part, temés tan candents i d’interés general com l’estat actual de la piscina coberta, la situació de l’aparcament municipal del passeig y les obres de la Avinguda de la Marina de la platja. Uns problemes que, com es remarcava, la solució no passava precisament per l’Ajuntament directament, però que si que eren problemes de l’Ajuntament i per tant problemes de Tavernes. I pel que veíem de difícil solució, afegim nosaltres des d’ací.

I és que la falta de liquiditat i el no pagar a proveïdors, siga per banda de les empreses o de la pròpia Generalitat ha generat que els terminis d’acabament de les obres en uns casos no es complesquen. En altres, presumptament quasi seria una història com aquella pel·lícula “Agafa els diners i corre....” o si voleu negoci rodó.

 

La situació de la piscina es deriva de l’impagament a proveïdors per part de l'empresa concessionària. La UTE constructora ha entrat en concurs de creditors amb la qual cosa només queden tres possibles camins de solució: 1- que l'empresa obtinga finançament i pague 2- que traspasse el contracte a una altra empresa i aquesta es faça càrrec dels deutes 3- que l'ajuntament compre la part de l'empresa que puja a 1’3 milions d’euros i siga l’Ajuntament qui faça la gestió.

Aquesta tercera solució sembla del tot inviable atés la greu situació econòmica que té l'Ajuntament amb una manca total de capacitat d'inversió.

I mentre s’explicava les reflexions en veu alta de l’alcalde, Jordi Joan, dirigida als assistents: ¿Perquè es va adjudicar la piscina a una empresa sense experiència ni sense haver gestionat mai una instal·lació d’aquest tipus, i damunt sense la suficient solvència econòmica com deia l’informe d’Intervenció?  Potser la resposta la sapiguen aquelles que aprovaren l’adjudicació.

 El cas del pàrquing és paregut, però ací l'empresa ha abandonat perquè diu que no pot amb el manteniment. Això sí, sembla ser que  després d’haver cobrat els aparcaments cedits eixos 60 anys a particulars. Sembla ser un bon negoci: jo cobre els aparcaments però no faig front al pagament de l’obra per la qual em cedien l’explotació i abandone. I l’Ajuntament i el banc on tinc l’hipoteca que s’apanyen.

Les opcions? Es deia ahir que només dues: que el banc execute la hipoteca i es faça càrrec, però tot apunta a que estan verdes o bé l'Ajuntament recupere la propietat previ pagament de 2.473.257’08 euros i duga ell la gestió. Igual que la piscina, l’opció sembla inviable per la situació econòmica.

L’alcalde va remarcar, en allò que fa referència a les obres de l'Avinguda de la Marina, que era una obra dins del Pla Confiança de la Generalitat i que l’Ajuntament havia estat un convidat de pedra perquè és la Generalitat qui ha redactat, aprovat i adjudicat l’obra (1’7 milions d’euros) sense cap intervenció municipal. I era la Generalitat qui havia endarrerit pagament i una de les empreses de la UTE havia caigut en el concurs de creditors.

En aquest cas, la funció del govern municipal ha esta pressionar a través de múltiples viatges fets a València, exigint una solució. Uns viatges que es feren i repetiren en el mes d’agost i setembre i que sempre tingueren una resposta pareguda: el canvi de president i de tots els consellers i el seu equip havien endarrerit la solució.

Finalment, com informava l’alcalde Jordi Joan, el dimecres es reprenien les obres en fer-se càrrec l’empresa Los Serranos de l’acabament.

Informació obtinguda del diari electrònic La Cotorra de la Vall. Amb permís. 

El govern municipal explica la situació economica municipal

El govern municipal va explicar ahir a la ciutadania vallera l’estat econòmic financer de l’Ajuntament en un acte efectuat a la Casa de la Cultura. Tal com es va explicar, el nou govern va heretat del PP el passat mes de juny unes arques municipals en fallida econòmica després d’uns anys en el que sembla ser, com es va dir, que tot valia i les despeses del PP es feren sense cap tipus de control i previsió.

Les explicacions foren realitzades per l’alcalde Jordi Joan i el regidor delegat d'Hisenda, Víctor Borràs, recolzat per la presència a la taula de la resta de membres del govern. Unes explicacions que, en 2 hores i quart que duraren, no esmentaren cap partit ni criticaren ningú, malgrat la greu situació i simplement es limitaren a explicar la situació. Nosaltres anem a seguir l’exemple en aquesta notícia. A buen entendedor...

 

L’explicació venia a dir-nos que l’any passat, el 2010, es va redactar un pressupost completament irreal i damunt d’això, no va efectuar cap tipus de control estricte sobre les despeses, que se n’eixiren de mare respecte als ingressos aconseguits, superant-los en vora 4 milions d’euros.

Així sobre un pressupost del 2010 equilibrat en ingressos i despeses, com marca la llei, de 19.873.955 euros. Però la realitat era que al final d’any només s’ingressaven 16.950.371 euros encara que sí que es gastava tot el previst inicialment o siga, 2.441.455 eures per damunt dels ingressos, i damunt,  altres 1.363.839 euros més sense cap previsió ni consignació.   L’Ajuntament tancava l’any 2010 amb un deute de tresoreria de 3.805.295 euros. (Vore el quadre 1)

I s’iniciava l’any 2011 amb eixes dades totalment negatives, però sense la confecció d’un pressupost adequat a la situació real i..... prorrogaven el del 2010!!!! Vol dir això que començava l’any amb una previsió d’ingressos de nou irreal i que si no s’havien aconseguit en el 2010, difícil seria per tant en el 2011 en plena crisi.

I arribem al mes de juny amb el canvi de govern. Tal com explicaven Jordi Joan i Víctor Borrà, quan es fan càrrec del govern comproven que d’eixos 19.873.955 euros previstos per a gastar del pressupost, ja s’han gastat en 6 mesos el 90%:  ja s’han gastat 17.886.560 euros i han deixat només per als altres 6 mesos 1.987.395 euros.  També les factures sense consignació ni previsió pressupostària havien passat a ser 1.813.327 euros. Amb eixes dades a la mà, ja hi havia un deute de 2.195.278 euros. I encara faltaven 6 mesos de funcionament de l’Ajuntament. (Vore el quadre 2)

Damunt, segons es deia ahir, hi havia un total de 2.453 factures pendents a pagar, entre dins i fora de pressupostos, per valor de 6.633.646’91 euros.

En eixes circumstàncies, el govern municipal explicava que ha iniciat una política dràstica d’eliminació de despeses innecessàries que confia rebaixen prou el dèficit de tresoreria, cosa que se sabra en acabar l’any i es faça la liquidació del 2011.

El govern municipal va informar que Tavernes té un deute amb els bancs i entitats financeres de 15.192.593’53 euros. Això representa una ràtio de deute de vora el 110 %, molt superior al màxim legal del 75%, amb la qual cosa l’Ajuntament de Tavernes i el nou govern municipal no tenen possibilitat de demanar cap prèstec que els ajude a fer front als problemes econòmics heretats de les legislatures passades. (Vore quadre 3)

 El govern municipal va explicar també com entre els anys 2006 i el 2009 s’havien rebut anticipats la quantitat de 3 milions d’euros del cànon que paga l’empresa que gestiona l’aigua potable. Això significava que fins el 2026 cap corporació municipal cobrarà eixe canon, cosa que en saber-se alçava un murmuri en la sala. L’alcalde explicava com eixos diners, que s’havien d’haver dedicat a millorar la xarxa i infraestructures del servei, s’havien dedicat a pagar despesa correnta.

Jordi Joan indicava que les conseqüències d’eixa gestió farà que la present legislatura no veja grans inversions i tot l’esforç del govern es dedicarà majorment a solucionar el problema econòmic, pagar a proveïdors majorment empreses de Tavernes.

 El govern municipal va plantejar com a solució de la crisi econòmica municipal reduir les despeses amb una completa optimització dels recursos humans i materials, la redacció d’un Pla de Sanejament, la priorització dels pagaments als proveïdors i invertir únicament en allò que siga estrictament necessari, centralitzar totes les compres per aconseguir millors preus i amortitzar prèstecs.



Informació obtinguda del diari electrònic La Cotorra de la Vall. Amb permís

Entrevista a TeleSafor a Jordi Juan

Entrevista llarga i en profunditat a Jordi Juan, alcalde de Tavernes de la Valldigna a TeleSafor.

 http://vimeo.com/30667231

Més de 25.000 AVALS

Ha finalitzat la recollida d'AVALS per a les Candidatures de la Coalició. 

Comunicar-vos que gràcies al treball que entre totes i tots els militants, simpatitzants i activistes que COMPROMÍS-EQUO té al llarg i ample del territori, hem aconseguit recollir més de 25.000 SIGNATURES en tot el País Valencià.

Moltes gràcies a tots els firmants, ànim i endavant!!

El futur és nostre i entre tots podem aconseguir el CANVI!!

Entrevista a Jordi Juan sobre la paralització de la revisió catastral

Entrevista sobre la petició de paralització de la revisió catastral a Canal 9.

Anar al minut 31:40

http://www.rtvv.es/va/informatius/Nt9-edicio_3_571772882.html

Manifest del 9 d'octubre de l'alcalde de Tavernes

Ens retrobem un any més celebrant el 9 d’Octubre, la festa dels valencians i valencianes. Ens retrobem en la nostra identitat, en allò que ens fa un poble amb personalitat i ànima. Ens retrobem als carrers i les places, a l’alegria i la celebració, i ens retrobem en la reivindicació de la nostra ciutadania col·lectiva plena i ferma. Ens retrobem, segles després del nostre naixement com a poble, i volem continuar retrobant-nos.

Va ser el 9 d’octubre de 1238, quan el rei Jaume I conquerí la ciutat de València. Va ser un bon dia per a totes i per a tots, perquè des d’aquella data tenim nom propi: valencians i valencianes.

SOM, des d’aleshores, valencians, perquè des de fa segles mantenim la voluntat col·lectiva de ser-ho. I VOLEM CONTINUAR SENT VALENCIANS, perquè és la manera més humana que tenim per aportar al món la nostra particular visió.

El professor Manuel Sanchis Guarner, nat ara fa 100 anys, deia que “el món s’empobreix cada vegada que es perd una llengua i una cultura”. NOSALTRES, els valencians, no volem un món pobre. El volem ric i divers. Per això, cada dia renovem el compromís de valencianitat. Per ser universalment més rics.

NOSALTRES SOM VALENCIANS I VALLERS des què el mateix rei Jaume I decidí fundar l'antic Regne allà pel segle XIII. HO SOM perquè, dia a dia, any rere any, hem sabut véncer les dificultats diàries, les orogràfiques i les polítiques, les econòmiques i les socials.

ELS VALENCIANS DE TAVERNES hem superat moltes crisis, hem sabut usar el trellat i el treball, la imaginació i la tenacitat, per continuar vius. HEM SIGUT I SOM innovadors, emprenedors, lluitadores, decidides, valentes, emprenedores. I SEREM si continuem confiant en nosaltres mateixos, si sabem treballar en equip, per diferenciar allò prioritari d’allò partidista.

ESTEM orgullosos de ser com som, de fer el que fem, de la nostra manera d’aportar el millor al món sense renunciar a res ni a ningú.

COM A VALLERS I VALENCIANS SOM un poble solidari, per això els altres ho són amb nosaltres.

SOM un poble de fiar, per això inspirem confiança.

SOM un poble que sap dialogar i enraonar i els nostres veïns dialoguen i enraonen amb nosaltres.

HEM TINGUT, TENIM I TINDREM artistes, arquitectes, músics, escriptors, professors, metges, empresaris, polítics… Homes i dones que s’estimen el que són i d’on són, que han bastit amb força, treball i intel·ligència un poble del qual estem ben orgullosos.

SOM UN POBLE que té claríssima la principal senya d’identitat: la llengua.

SOM un poble que, demà continuarà treballant, colze a colze, per fer una societat millor, una societat excel·lent. I ho farem també l’11 i el 12, i el mes de novembre i al gener, el 2012 i el 2212, perquè SOM un poble que té clara consciència de ser el que és i SEREM si confiem en nosaltres; si la nostra identitat, forjada al llarg de segles, continua sent potent.

I som un poble que mira cap al futur, cap a EUROPA i volem estar integrats en eixa Europa dels pobles. I per estar integrats reclamem el Corredor Mediterrani, com a ferramenta per a fer créixer la nostra economia, que ajude els nostres productes a eixir cap els mercats europeus, que empente el nostre teixit productiu.

Però volem també com a poble tenir cobertes les necessitats d'altres infraestructures, dels millors serveis i avui, un dia reivindicatiu, hem també de reivindicar un millor i més eficaç finançament per als Ajuntaments, els grans oblidats de les administracions, perquè cada dia tenim més atribucions, més camps on dedicar els nostres recursos que, per altra banda cada dia son menors.

Diuen que l’economia i la superació de la crisi que patim necessita confiança. NOSALTRES la tenim. El nostre poble, el nostre país necessita hòmens i dones valentes, decidides, formades, cultes, innovadores, solidàries, lluitadores, somiadores i amb una lleialtat irrenunciable al servei del seu poble.

TOTES I TOTS, vallers d’ascendència i nouvinguts, grans i menuts, homes i dones, som necessaris per continuar vius.

HEM SIGUT, SOM I VOLEM CONTINUAR SENT VALLERS, VALLDIGNENCS I VALENCIANS.

Visca el 9 d’Octubre!

Visca el Poble Valencià!

Visca Tavernes!

Jordi Juan, Alcalde de Tavernes de la Valldigna

Discurs de Llum Sansaloni, portaveu del Bloc, en l'acte institucional del 9 d'octubre

Bon dia,

Sr. Alcalde, regidors, veïns i veïnes de Tavernes, valencians i valencianes.

Fa més de 700 anys (773) que Jaume I entrava amb les seues tropes a la ciutat de València, i....

Més de 700 anys després, aquells que ens sentim valencians i valencianes continuem celebrant el "Naixement del Poble Valencià".

En aquells temps, l'any 1238, Jaume I:

• Va aconseguir establir tota una sèrie de normes de convivència que regirien la societat valenciana.
• Va establir l'ordenació del territori a la ciutat de València i posteriorment a l'Àntic Regne de València. Així mateix inicià el repartiment de les terres i otorgà les Cartes de Població.
• Va fer el primer pas per a la diferenciació entre dret civil i dret penal, introduïnt a la societat de l'època la figura de jutges civils i criminals.
• Va reunir per primera vegada les Corts Valencianes l'any 1261, sentant les bases de l'actual Generalitat.

Per tot això, podem dir que en aquests darrers anys, hem avançat moltíssim en aspectes tecnològics i molt poc en altres aspectes importants de la vida com ser i sentir-nos valencians.

Els pas del temps, l'avaricia, les guerres perdudes i l'ànsia de poder van fer que quasi 500 anys després la forma d'autogovern dels valencians implantada per Jaume I, fos substituïda per les lleis i el règim polític de castellà.

Aquest canvi entrà en la nostra societat amb tanta virulència que en poc de temps quedàrem en  la letàrgia, que no en l'oblit, els nostrs drets i sentiments com a valencians.

En nom del Bloc de Tavernes i en nom propi, vull fer un agraïment molt especial a tots aquells que amb esforç i sacrifici han lluitat i lluiten per la supervivència i continuïtat del poble valencià.

Un agraïment molt especial a mestres, professors i educadors que amb estima, dedicació i fent ús de la nostra llengua mare han sabut transmetre la millor de les herències a moltes generacions.

Perquè d'ells hem heretat l'estima per la nostra terra, per la nostra llengua i per la nostra cultura.

No hi ha res més bonic que sentir-se orgullós del que u és,  i nosaltres som i serem valencians i valencianes per molt anys.

Moltes gràcies.

Llum Sansaloni, portaveu del Bloc de Tavernes, 9 d'octubre de 2011.

Celebrem el 9 d'octubre a Tavernes

L'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna celebrarà el dia 9 d'octubre, el dia dels valencians, amb un acte institucional que tindrà lloc al saló de plens de la Casa Consistorial a les 10 del matí.

Este acte, obert als veïns, està previst que compte amb la presència de les diferents associacions, entitats locals i representants del mon educatiu, esportiu, social i cultural de la localitat. Els portaveus dels diferents grups municipals prendran la paraula cadascun d'ells per dirigir-se als veïns i al públic assistent a la sala. Tavernes recupera així un acte institucional que havia desaparegut de l'efemèride

del "9 d'octubre" fa més d'una dècada.

L'Alcalde de Tavernes, Jordi Juan, ha afirmat què “des de l'Ajuntament de Tavernes ens sumem a la celebració del 9 d'octubre. Volem donar-li una gran importància al dia de tots els valencians, la data que representa el nostre naixement com a poble diferenciat. Per celebrar-lo hem organitzat diferents tipus d'actes oberts a tots els veïns amb l'objectiu que siguen partícips de l'emotivitat i la importància que té eixe dia”.

En acabar l'acte institucional tothom podrà gaudir del concert que oferirà la Banda Simfònica de Tavernes als locals de la Unió Musical, al carrer Escorxador, a partir de les 12:30 hores.

Els actes commemoratius del "9 d'octubre" comencen divendres, dia 7, amb el lliurament de premis del Ral·li Fotogràfic al hall de la Casa de la Cultura, a més de la inauguració de l'exposició que romandrà oberta fins el 16 d'octubre de 18:30 a 20:30 hores.

El mateix dia 7, en acabar el lliurament de premis, a les 8 i mitja es procedirà a la presentació del nou disc de Ximo Caffarena titulat " Rondalla Vall de Tavernes del Grup de Balls Populars de Tavernes de la Valldigna".

La celebració del 9 d'octubre oferirà, a més, una exhibició de tall de pernil en directe i la degustació de formatges i vins el dissabte, dia 8, a la Casa de la Cultura a partir de les 8 de la vesprada.

Gabinet d'Alcaldia

Serà el consorci el qui decidisca el model de la televisió comarcal

Entrevista a Jordi Juan, alcalde de Tavernes.

Pasades les festes locals i l'estiu, el Govern local de Tavernes obre curs després dels seus primers cent dies de gestió. En aquesta entrevista l'alcalde analitza la situació financera, els problemes generats per la paralització de diverses obres públiques o el pacte que el portà al càrrec. També aborda la decisió d'entrar en el consorci comarcal de la televisió pública de la Safor.

Quina ha estat la seua decisió més complexa en aquests primers cent dies, comunicar la situació econòmica o organitzar el bous al carrer?

Totes les decisions són complexes quan es tracta de governar. Donar les xifres no era una decisió, era una obligació. Els ciutadans tenien dret a saber que estem en una situació difícil, arrosseguem quatre milions de dèficit pressupuestari més altres 16 d'operacions financeres. Respecte als Bous al Carrer, des de l'ajuntament decidirem organitzar aquesta activitat en veure que no habia arribat cap oferta seria. Aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida pels ciutadans si tenim en compte com estava el recinte.

Vosté és matemàtic. Quina serà la fórmula per traure Tavernes d'aquesta situació que vostés descriuen catastròfica?

No hi ha fórmula. Si que hi ha treball dia a dia i perseverància en donar a la nostra ciutat una eixida que obriga nous horitzons. Sense poligons industrials on poder albergar noves industries, l'agricultura en crisi i una platja totalment estancada, hem de plantejar nous models de producció que han de passar per una renovació o replantejament de les activitats.

Perquè vosté fora alcalde, es negocià fins dues hores abans del plenari. Aquest pacte per Tavernes està consolidat?

No només està consolidat, gaudeix de molt bona salut i una cordialitat que trascendeix les portes de l'ajuntament. Nosaltres ens plantejarem aquest pacte només si la força més votada fóra la que tinguera l'alcaldia i que la gent entenguera que estava tancat des d'un principi.
Tres opcions polítiques, tres programes. Són capaços d'ajuntar-se en un govern?
Partirem de la base que són tres forces progressistes i que, prop del 80% dels punts programàtics eren similars. Vam entendre que, amb bona voluntat i una bona entesa, aquesta meta es podia aconseguir. Des d'un primer moment cadascú sap quina és la seua funció dins del govern i les tres forces ens reunim una o dues vegades a la setmana.
En els dos plenaris que s'han celebrat el PP els ha fiscalitzat de molt a prop. Espera una legislatura crispada? 
Més que fiscalitzar, se'ns ha criticat molt i se'ns ha donat la culpa de problemes que ells han creat. La nostra missió ha de ser governar per a tots, fins i tot per a la gent que no ens ha votat. No entenc molt bé l'estratègia de l'oposició però no anem a entrar en guerres que no reporten res a aquesta ciutat. Crec en una política sana, entenedora i amb debats per a millorar la ciutat entre tots.
Tres problemes (sic): Parking subterrani, piscina coberta, Parc del Cantalot i Avinguda de la Marina.
Totes aquestes actuacions tenen un denominador comú, que les empreses que han començat les obres, no han acomplit el seu contracte en abandonar la concessió. El parking subterrani està en procés de liquidació després que l'empresa abandonara la concesió. Després haurem de negociar amb Bancaixa per poder solucionar el tema del pagament del capital restant, uns dos milions d'euros, i tal com està l'ajuntament, no podem assumir aquest cost. Per que fa al Parc del Cantalot, cedirem l'obra a una altra empresa que serà de la ciutat. A l'avinguda de la Marina passa el mateix, una de les empreses ha abandonat i ara serà la Conselleria qui haurà de prendre una decisió. La dimissió de Camps ha fet que les conselleries es reestructuren i siguen unes altres persones les que ocupen els càrrecs. Quan sapiem a qui ens hem d'adreçar, parlarem perquè les obres es reprenguen el més prompte possible. Pel que fa a la piscina, estem esperant que l'empresa solucione la seua situació financera. Haurem de tindre un poc de paciència, però si no dóna senyals de vida, l'ajuntament actuarà per obrir-la.
Amb el tancament del Punt d'Encontre Jove, ara què passarà amb aquest sector de la població?
Aquest centre era insostenible, tant per la despesa com pels serveis que donava. Tavernes i, més concretament la seua joventut, necessita d'una entitat que servesca d'intermediari entre nosaltres i ells, com un Consell de la Joventut. Des de la Regiduria de Joventut, Pep Llàcer ja s'ha posat mans a l'obra i prompte començarem a treballar en aquesta línia. Respecte a l'espai que reunirà els jóvens, pensem que el que necessitem és un Casal Jove per a totes les associacions.
Entraran en el consorci de la televisió comarcal o prefereix impulsar un mitjà de comunicació local?
Aquest govern creu en la comunicació. Jo aposte per fer comarca i alhora fer ciutat. Podem formar part del consorci comarcal, cosa que desitge i que és un repte que afrontarem juntament amb les altres dues ciutats de la comarca. Quan ja haurem donat el nostre vot favorable, serà el propi consorci qui decidisca el model de televisió. De cara al nostre municipi impulsarem la informació des de l'ajuntament perquè els seus ciutadans sàpien el que fa el govern. Volem sobretot transparència en les nostres activitats.
L'actuació en la Casa de les Indalècies es retarda. A què es destinarà?
Estava escripturada en noranta metres quadrats quan la seua superfície sobrepassa els tres-cents noranta. Era impensable que l'ajuntament poguera comprar l'immoble en aquesta situació. Estem en contacte amb els propietaris per poder solucionar el tema. Un govern ha de preguntar als ciutadans, i llançarem una campanya per preguntar quin és el millor ús d'aquest edifici.

Sergio Espinosa, Levante-la Safor, 25 de setembre 2011