L'alcalde Jordi Juan fa pública la seua nòmina

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha fet publica al seu perfil de Facebook la seua nòmina, un fet que podem qualificar d'insòlit, almenys ací a Tavernes,  encara que hauria de ser normal dins de la transparència que tots desitgem en els comptes públics. Com el propi Alcalde de Tavernes diu en el Facebook, una administració transparent als ciutadans és possible.
 

Jordi Joan, segons arreplega La Veu de la Valldigna, indica que: “Com sabeu, estic en excedència de la meua plaça com a professor a la Universitat de València per a dedicar-me en exclusiva a l'alcaldia. Esta és la meua nòmina com a alcalde. Una administració transparent és possible”.

El mateix Jordi Joan aclareix també en un comentari posterior els ingressos que percep com a president de la Mancomunitat de la Valldigna: “Com a President de la Mancomunitat no tinc cap nòmina i no la puc penjar (al Faceboox). Cobre per l'assistències a òrgans col·legiats, comissions, juntes de govern i plens de la Mancomunitat 450 euros néts (600 euros bruts). A diferència de l'anterior presidència no tinc ni nòmina ni cap assessor amb la qual cosa  l'estalvi ha sigut molt alt".

El Bloc de Tavernes a l'aplec del Puig

L'aplec del Darrer Diumenge d'Octubre, ja és una data importantíssima en el calendari del valencianisme progressista i ecologista. La gran festa del BLOC, ara també convertida en la gran festa de Compromís, ha tornat a aplegar a milers de militants i simpatitzants de la coalició als peus de l'emblemàtic monestir del Puig per recordar a aquells valencianistes que ja es reunien en temps del franquisme per a reivindicar la identitat valenciana.

Ahir, diputades i diputats de Compromís en totes les institucions, alcaldes, regidors i regidores s'han desplaçat fins El Puig per retrobar-se amb companys i companyes, per escoltar els parlaments, dinar i continuar la festa amb actuacions de música en valencià, amb el grup Senior i el cantant Pau Alabajos. La jornada d'ahir, però, va tindre un component més festiu que polític i el moment més important políticament parlant van estar els discursos.

Enric Morera, secretari general del Bloc,  ens parlà del llarg camí que ha fet el Bloc per arribar on estem, de les polítiques de denúncia de la corrupció des de fa anys i de l'austericidi que ens porta l'actual política de retalls a que ens porten tant el govern espanyol com el valencià.

El seu discurs sencer el podeu llegir en aquest enllaç:

Compromís és la garantia política per a un canvi i per expulsar als austericides dels governs

El nostre diputat al congrés Joan Baldoví ens comentà els més de 400 milions d'euros que ha esmenat als Pressupostos Generals de l'estat mentre que el president Fabra només se li han acceptat 100000 euros de les esmenes del PP valencià. Oferí al president de la Generalitat el seu ajut per presentar esmenes si calia, va declarar.

El Bloc de Tavernes, com tot els anys, es va aplegar a l'explanada del Puig amb els militants del col·lectiu local encapçalats per l'alcalde de Tavernes Jordi Juan, i amb la presència dels regidors nacionalistes del poble.

El BLOC convoca un nou congrés comarcal per fer “més Compromís i més comarca”

Tindrà lloc el proper 10 de novembre. Els valencianistes de la Safor-Valldigna aspiren a reforçar el treball municipalista amb la política fresca que han aportat amb Compromís.

Guardamar de la Safor acollirà el proper 10 de novembre el VI congrés comarcal del BLOC de la Safor-Valldigna, amb el lema “Més Compromís, més comarca”. La militància i les persones simpatitzants estan cridades a un procés de reflexió i de treball per convertir el BLOC en l’alternativa política a la comarca i a les Corts Valencianes.

Pepa Izquierdo ha destacat que “creiem en la importància de la comarca, de convertir-la en un marc útil, en un País Valencià més sostenible: hem de treballar per dotar-la d’infraestructures necessàries, i hem tenir cura del nostre patrimoni i medi ambient i enfortir la Mancomunitat de municipis; a més, volem una comarca pensada per a les persones, on es garantisca la igualtat i el dret al treball, on s’asseguren tots els drets de les persones”. “El congrés girarà al voltant d’estos eixos”, ha explicat “i d’ell eixirà un document programàtic amb què volem reforçar la confiança en la societat”.

El BLOC ha obert el procés precongressual amb el recull d’iniciatives i idees pel que fa al funcionament i als documents marc que s’hi aprovaran, a través de la pàgina safor.compromis.ws. A més, la presentació de candidatures està oberta fins el 9 de novembre. Fins a l’1, la gent pot afiliar-s’hi.

Dilluns 15 d’octubre, l’executiva comarcal va nomenar una Comissió Organitzadora del Congrés, que es va reunir per primera vegada el passat divendres 19.

Izquierdo ha aclarit que “el BLOC i Compromís està canviant la manera de fer política. Ara hem de donar noves passes per reforçar el treball municipalista i transformador dels col·lectius locals amb la política fresca que ha suposat l’aparició de Compromís. Ara, més que mai, és l’hora d’unes altres polítiques, per això hem de treballar colze a colza amb la gent, per consolidar-nos com a l’alternativa política a la comarca i al país”.

Marxa i aplec al Puig pel darrer diumenge d’octubre

Discurs acte institucional 9 d’octubre de 2012

El 9 d’octubre suposa per a nosaltres el valencians, el naixement com a poble. Són pocs els pobles que tenen una data concreta que marca el seu naixement. Nosaltres el valencians som afortunats en tindre esta data: 9 d’octubre de 1238. Este va ser el dia en què el rei Jaume I el Conqueridor entrà amb les seues tropes catalanes i aragoneses a la ciutat de València, que depenia aleshores del califa de Bagdad.

Esta data tant important per a nosaltres ens ha de dur a tots els valencians a reflexionar sobre què hem sigut, què som i què volem ser. Per tant, és una data per a reivindicar. Reivindicar que tenim una cultura pròpia, una llengua pròpia, unes tradicions pròpies i una manera de ser que ens fa sentir orgullosos de ser un poble. 

El poble valencià sempre ha sigut un poble privilegiat: pensem només en la nostra terra fèrtil i en la nostra mar Mediterrània. Ja ho deien els nostres avantpassats: la riquesa ve sempre des de la mar i nosaltres estem banyats pel Mare Nostrum. Com no, no puc deixar d’anomenar el segle XV, segle d’or de les lletres valencianes i de la revolució comercial aconseguida per la burgesia valenciana. Prova d’açò és la Llotja de la Seda, que junt amb el Mercat Central i la Parròquia de Sant Joan formen el triangle d’or a València ciutat com molt bé explica el nostre erudit Joan Francesc Mira.

Encara que la nostra diada és un dia festiu, hem de ser crítics. Europa passa per  moments molt complicats i de molta incertesa, i més difícils encara són els que passa la societat valenciana. Açò ens obliga a ser crítics i autocrítics i com deia abans, reivindicatius.

D’esta manera, en el 9 d’octubre hem de reivindicar un finançament més just. Un finançament que equilibre les balances fiscals entre l’Estat i les diferents comunitats autònomes. Un finançament que se’ns ha negat per uns governs i pels altres i que sense dubte perjudica a l’autonomia valenciana.

Hem d’exigir també acabar amb la marginació que estem patint en els successius pressupostos generals de l’Estat en matèria d’inversions per uns governs i pels altres. Per concretar i donant xifres per a l’any 2013, els valencians anem a rebre un 35 % menys en inversions respecte a l’any 2012 quan la mitjana de reducció a la resta d’Espanya ha sigut del 16%. Açò significa que la mitjana d'inversió per habitant a Espanya serà de 236 € però que els valencians sols rebrem 128€, és a dir, 98€ menys que la mitjana espanyola. Mentre, continuem pagant peatges, obres tan importants com la canalització del riu Vaca no apareixen en els pressupostos i infraestructures tan vitals per a la nostra economia i el nostre desenvolupament com el corredor mediterrani van quedant-se enrere.

En este 9 d’octubre voldria fer també una crida a la regeneració democràtica. No és normal la corrupció que es dóna a la política. Encara que a alguns els interessa dotar de normalitat a este problema, la corrupció no és digna ni hauria de ser habitual. Posem en blanc la nostra ment i pensem que els polítics són el tercer problema per als espanyols; problema només superat per l’atur i per la situació econòmica actual. Evidentment, este fet no és casual: només a les Corts Valencianes hi ha deu diputats imputats per suborn, tràfic d’influències i malversació de fons públics. Davant açò el poble valencià no es pot quedar impassible.

Però sé que la gran majoria dels que ens dediquem a la servei públic no som així. Per això, en esta crida a la regeneració democràtica,  demane a tots aquells que sí que creuen en un servei públic digne que diguem ben fort que nosaltres no som d’este món: nosaltres estem ací per a representar al poble, per a escoltar-lo, per a estar al seu servei i per a defendre l’interés general. Demane també que, quan estiga en les nostres mans, canviem les coses perquè els mals gestors no queden impunes després de les seues accions irresponsables que perjudiquen a les institucions. 

Deia abans que la nostra societat està passant per mals moments. Però als valencians no ens manca talent per a eixir de la crisi, perquè ja el tenim. Tenim la millor generació de joves emprenedors i entusiastes, bons empresaris creatius, gestors de primer nivell, funcionaris eficients, excel·lents metges, els millors músics, mestres i professors preparats, arquitectes i enginyers brillants, llauradors treballadors i molta gent amb ganes de treballar. Però ja ho diu molt bé la corresponsal i economista alemanya Claudia Müller en un article en què analitza el problema real d’Espanya: 

1. L’oligarquia dels partits polítics aliada amb l’oligarquia econòmica i financera que no permeten la participació ciutadana real en les decisions importants.
2. La no separació de poders entre la classe política, els loobies financers i el poder judicial, que és la tríade que precisament ha segrestat la nostra democràcia.

Per tant, no estem davant d’una problema d’ideologies sinó d’un problema  de sistema. I no estem parlant sols d’una crisi sinó també d’una estafa. Una estafa que no permet la dació en pagament de la vivenda, que augmenta la ràtio en tot l’espectre educatiu, que redueix les beques i el transport escolar, que puja les taxes universitàries i que vol que els nostres xiquets dinen de tupper al menjador escolar. Una estafa que imposa el copagament sanitari i farmacèutic i tanca hospitals però que sí que permet obres i esdeveniments faraònics que no ens han dut a cap lloc. I una cosa hem de tindre clara: si volem eixir d’esta crisi de sistema, no podem utilitzar les mateixes receptes que ens han dut al desastre.

Celebrem el 9 d’octubre de 2012. Enguany fa cinquanta anys de la publicació del llibre Nosaltres els valencians del suecà Joan Fuster i del Diccionari català-valencià-balear de mossén Alcover i de Borja Moll. Sé que són llibres que tenen molts adeptes i molts detractors però almenys hem de reconéixer que han servit per a allò del que parlava al principi: reflexionar sobre què hem sigut, què som i què volem ser. I parlant de coses de fa cinquanta anys m’agradaria fer un agraïment a totes aquelles persones que varen mantindre ferms els seus ideals en defensa del nostre poble valencià en aquells moments. Fa cinquanta anys, era una època fosca i difícil on no es gaudia de llibertat. M’agradaria citar, amb molta estima, a Francesc Giner Perezperez, fill de Tavernes, cronista oficial i fill predilecte de la ciutat de Cullera. És citat per Joan Fuster en la seu obra Nosaltres els valencians, agraint-li l’extensa bibliografia que li va proporcionar i va col·laborar també amb Sanchis Guarner en el diccionari.

Per acabar, desitjar que este 9 d’octubre ens done llums per a trobar un horitzó de vida digna. On la ciutadania és activa políticament. On hi ha una política per a les persones i es rescata  a les persones. Un horitzó de vida digna per a reivindicar els drets socials i laborals, l’estat del benestar, les comarques i les mancomunitats en compte de les diputacions i el senat.  Un horitzó on passem de l’especulació a l’economia verda, sostenible i del bé comú. Busquem un horitzó de vida digna amb un Estatut d’Autonomia que no es fixa amb els altres estatuts i que es mira i s’inventa a ell mateix. Parafrasejant als amics d’Obrint Pas, un Estatut per a un poble unit, alegre i combatiu. Moltes gràcies.
 

Visca el 9 d’octubre!
 

Visca Tavernes!
 

Jordi Juan Huguet, Alcalde-President de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

Discurs de Llum Sansaloni, portaveu del Bloc-Compromís a l'acte institucional del 9 d'octubre

Bon dia senyor Alcalde, ex-alcaldes, regidors, representants dels cossos de seguretats, valencians tots!

És un plaer per a mi, com a portaveu del Bloc Nacionalista Valencià, estar un any més ací a l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna celebrant aquest acte institucional en el qual, tots junts,

I dic tots junts:

perquè entenc que és aquest un acte lliure i voluntari per manifestar el nostre respecte al "Poble Valencià".

Un acte lliure i voluntari per commemorar el naixement del "Poble Valencià".

Sé, que és aquest el moment de fer un repàs a la nostra història, el moment d'engrandir a aquell que va saber conduir una situació complicada en uns temps difícils, l'any 1238 i venidors, fins arribar a construir un Regne i, a més a més, va saber dur el Regne de València a moments de màxim esplendor.

Però hui, 9 d'octubre de 2012, a qui vull engrandir és, a tots vosaltres, als valencians i valencianes que tot i el pas del temps, encara guardem a un racó del nostre cor eixe esperit lluitador que Jaume I ens ha transmés.

Perquè ara, davant d'una situació complicada i, en uns moments difícils com els que estem vivint...

Ara, com a valencians, és quan més importa saber qui som i cap on volem anar.

Perquè si bé és cert que un poble sense història perdrà la seua memòria i desapareixerà amb el pas del temps...

també és cert que, nosaltres, el present de hui, som els qui escrivim la història per a un futur ... i, per tant, a les nostres mans està poder recuperar l'orgull de ser i sentir-nos valencians.

Visca Tavernes i Visca el País Valencià

Llum Sansaloni, portaveu del Bloc Nacionalista Valencià. Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

Activitats al voltant del 9 d'octubre

Pau Alabajos actuarà a Tavernes dins dels actes de celebració del 9 d’octubre

El cantant Pau Alabajos actuarà en la Casa de la Cultura de Tavernes a preu popular dins dels actes de celebració del 9 d’octubre de la capital de la Valldigna. 

Serà el dilluns 8 d’octubre, a les 19:30 hores, en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, organitzat per la Regidoria de Joventut. El preu del concert és popular, ja que sols tindrà un cost de 3,5 euros. 

Junt amb Pau Alabajos actuarà Xabi Arakama, del País Basc, músic habitual en els concerts del grup Obrint Pas. Finalment, la participació local estarà representada per Ximo Caffarena, acompanyat per Quim i Aina Sanç. 

El regidor de Joventut, Josep Llàcer, ha destacat “des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Tavernes hem organitzat un magnífic concert per a celebrar com cal el 9 d’octubre. Tavernes feia molts anys que no realitzava actes rellevants per a celebrar la diada dels valencians. Per a nosaltres este és un concert especial i per això hem fet un esforç important tant en el cartell com en el preu de les entrades. Voldria convidar tots els vallers i també els seguidors de Pau Alabajos de tota la comarca a gaudir d’este concert únic i a participar en totes les activitats que estem preparant en l’Ajuntament. Esperem que serà un èxit i que la Casa de la Cultura de Tavernes s’omplirà per a escoltar música en valencià i de qualitat”. 

El concert de dilluns 8 d’octubre està inclòs dins dels actes que prepara l’Ajuntament de Tavernes amb motiu de la celebració del dia dels valencians, el 9 d’octubre, i que inclouran activitats de caire festiu, cultural i institucional.

Pressupost municipal 2012

 

 

L’Ajuntament de Tavernes ha informat que els pressupostos municipals, aprovats de manera definitiva el dia 15 d’agost de 2012 i publicats ja en el BOP, es poden consultar en el web municipal (www.tavernes.org).

Els documents que l’Ajuntament posa en coneixement de tots els veïns i veïnes són els següents:

 

 

Memoria de l’alcaldia del 2012

Informe económico-financer

Un resum del pressupost del 2012

El capítol d’ingressos

El capítol de despeses

Podeu accedir a cada document clicant damunt.

Este govern avança en el projecte de la depuradora a pesar que molts tràmits no depenen ni dependran de l’Ajuntament

Planta de tratament d'aigües d'Antwerpen-Zuid, Antwerp, Bèlgica

Al juliol de l’any 2004, la Comissió Territorial d’Urbanisme de València va aprovar definitivament l’actual i vigent PGOU d’este municipi. Era un PGOU aprovat en plena bombolla immobiliària en què gran extensió de sòl rústic de Tavernes ciutat i Tavernes Platja passava a ser urbanitzable. Era una època on semblava que l’urbanisme i la construcció havien de ser sempre els únics motors de la nostra economia. Molta gent estava convençuda que en poc de temps la nostra Platja havia de multiplicar-se per dos o per tres.

A principis de 2005, els agents urbanitzadors dels diferents sectors ja havien presentat els diferents PAI per a començar l’execució d’estos sectors i de les corresponents obres d’urbanització.

Però el PGOU tenia moltes deficiències: els sectors urbanitzables no tenien garantits els subministraments d’aigua potable i de llum ni la depuració d’aigües residuals, i era impossible urbanitzar. I molts altres, a banda, estaven afectats per carreteres, vies pecuàries, la ronda sud del poble i la canalització del riu Vaca. Tant és així que des d’aleshores fins ara, huit anys després, només un agent urbanitzador, el del Sector 12, està a punt d’acabar les obres d’urbanització.

De fet, en l’any 2002, abans de l’aprovació del PGOU, l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) va informar, respecte del PGOU que es volia aprovar, que per a urbanitzar i donar servei als sectors prevists en este PGOU no era suficient amb les tres depuradores existents. A més, estes tres depuradores quedaven massa prop dels dos nuclis urbans i s’havien de desmantellar.

Per tant, en el PGOU de l’any 2004 es va fer una reserva de sòl de 20.000 metres quadrats per a construir una nova depuradora pròxima a la línia del ferrocarril.

Tanmateix, a les portes de les eleccions municipals de l’any 2007, quan no s’havia urbanitzat res del que s’havia aprovat en l’any 2004, encara es va plantejar passar més sòl de rústic a urbanitzable. Estic parlant dels famosos projectes La Vall del Mar i Granata Golf, els quals pretenien reclassificar com a sòl urbanitzable més de sis milions de metres quadrats.

Aleshores, es va canviar l’emplaçament d’aquella futura depuradora, es varen incrementar i reservar 55.000 metres quadrats de sòl buscant un altre emplaçament (partida del tancat) i es va elaborar un nou Pla Especial per a legitimar la construcció de la nova depuradora en este emplaçament.

No va ser fins a l’any 2009 quan es va signar el conveni entre el nostre Ajuntament i la EPSAR per a finançar i construir la nova estació depuradora de Tavernes i els col·lectors generals que la connecten amb el nuclis urbans del poble i de la Platja.

Aquell va ser un bon conveni per a Tavernes, ja que la nova depuradora tindria capacitat per a atendre el sanejament de les aigües residuals dels nuclis urbans existents i dels nous desenvolupaments urbanístics previstos en el PGOU per als propers anys. A més, les tres actuals depuradores es desmantellarien i passarien a ser estacions de bombeig. I el més important, tot el finançament de la construcció de la nova estació depuradora aniria a càrrec de l’EPSAR: 36.667.297,56 euros, aproximadament.

En aquell conveni l’Ajuntament tenia unes obligacions i l’EPSAR unes altres: clàusules quarta i cinquena del conveni.

El conveni es va signar en l’any 2009 però no va ser fins al 17 d’octubre de 2011 quan esta Alcaldia va adjudicar la redacció de l’avantprojecte de la depuradora i altres projectes i estudis tècnics.

El 31 d’agost de 2012 l’Ajuntament va rebre estos treballs.

Tal com establia el conveni signat, estos treballs facultatius havien de ser supervisats per l’EPSAR.

El 4 de setembre de 2012, la regidora d’Urbanime, este alcalde i tècnics municipals vàrem mantenir una reunió amb el nou gerent de l’EPSAR, José Luis Martínez Muro. El gerent va mostrar la seua preocupació per les actuals dificultats econòmiques que té l’EPSAR i que a curt i mitjà termini li impedeixen finançar les obres. Inclús, va plantejar modificar els termes del conveni en la part econòmica.

El 7 de setembre de 2012, l’Ajuntament de Tavernes entrega formalment l’avantprojecte de la depuradora i els altres documents tècnics a l’EPSAR perquè esta emeta el seu informe de supervisió.

El 24 de setembre de 2012, l’Ajuntament de Tavernes entrega formalment la memòria d’impacte patrimonial per al projecte de la nova depuradora al director territorial de Turisme, Cultura i Esport perquè l’òrgan competent emeta el corresponent informe en matèria de protecció de patrimoni cultural.

Quan tinguem estos informes, els passos a seguir seran els següents:

-       Tramitació i aprovació conjunta del pla especial i dels projectes d’obres.

-       Sol·licitud d’autorització d’abocaments a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Qui ha d’aprovar definitivament el pla especial és la Comissió Territorial d’Urbanisme i, si tot és òptim, es preveu que tarde dos anys.

Una vegada el pla especial estiga aprovat, s’ha de contractar el projecte constructiu de la nova estació depuradora, contractar el projecte d’expropiació forçosa i expropiar els terrenys afectats per a la construcció de la nova depuradora i els col·lectors generals. Del tot el que s’ha exposat anteriorment es dedueix que tenia sentit tornar el préstec fet per a expropiar terrenys ja que este préstec vencia a finals d’este any.

A continuació s’haurien de cedir els terrenys a l’EPSAR i esta hauria de contractar la construcció de la depuradora i col·lectors generals, si és que la GVA té diners.

En conclusió:

Este Ajuntament i este govern avancen en el projecte de la depuradora a pesar que molts tràmits no depenen ni dependran de l’Ajuntament. Si el PP va prometre en la campanya electoral que la nova depuradora era imminent, no és el nostre problema. Nosaltres seguirem treballant. Silenciosament, però treballant.

Jordi Juan, alcalde-president de l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna