Serà el consorci el qui decidisca el model de la televisió comarcal

Entrevista a Jordi Juan, alcalde de Tavernes.

Pasades les festes locals i l'estiu, el Govern local de Tavernes obre curs després dels seus primers cent dies de gestió. En aquesta entrevista l'alcalde analitza la situació financera, els problemes generats per la paralització de diverses obres públiques o el pacte que el portà al càrrec. També aborda la decisió d'entrar en el consorci comarcal de la televisió pública de la Safor.

Quina ha estat la seua decisió més complexa en aquests primers cent dies, comunicar la situació econòmica o organitzar el bous al carrer?

Totes les decisions són complexes quan es tracta de governar. Donar les xifres no era una decisió, era una obligació. Els ciutadans tenien dret a saber que estem en una situació difícil, arrosseguem quatre milions de dèficit pressupuestari més altres 16 d'operacions financeres. Respecte als Bous al Carrer, des de l'ajuntament decidirem organitzar aquesta activitat en veure que no habia arribat cap oferta seria. Aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida pels ciutadans si tenim en compte com estava el recinte.

Vosté és matemàtic. Quina serà la fórmula per traure Tavernes d'aquesta situació que vostés descriuen catastròfica?

No hi ha fórmula. Si que hi ha treball dia a dia i perseverància en donar a la nostra ciutat una eixida que obriga nous horitzons. Sense poligons industrials on poder albergar noves industries, l'agricultura en crisi i una platja totalment estancada, hem de plantejar nous models de producció que han de passar per una renovació o replantejament de les activitats.

Perquè vosté fora alcalde, es negocià fins dues hores abans del plenari. Aquest pacte per Tavernes està consolidat?

No només està consolidat, gaudeix de molt bona salut i una cordialitat que trascendeix les portes de l'ajuntament. Nosaltres ens plantejarem aquest pacte només si la força més votada fóra la que tinguera l'alcaldia i que la gent entenguera que estava tancat des d'un principi.
Tres opcions polítiques, tres programes. Són capaços d'ajuntar-se en un govern?
Partirem de la base que són tres forces progressistes i que, prop del 80% dels punts programàtics eren similars. Vam entendre que, amb bona voluntat i una bona entesa, aquesta meta es podia aconseguir. Des d'un primer moment cadascú sap quina és la seua funció dins del govern i les tres forces ens reunim una o dues vegades a la setmana.
En els dos plenaris que s'han celebrat el PP els ha fiscalitzat de molt a prop. Espera una legislatura crispada? 
Més que fiscalitzar, se'ns ha criticat molt i se'ns ha donat la culpa de problemes que ells han creat. La nostra missió ha de ser governar per a tots, fins i tot per a la gent que no ens ha votat. No entenc molt bé l'estratègia de l'oposició però no anem a entrar en guerres que no reporten res a aquesta ciutat. Crec en una política sana, entenedora i amb debats per a millorar la ciutat entre tots.
Tres problemes (sic): Parking subterrani, piscina coberta, Parc del Cantalot i Avinguda de la Marina.
Totes aquestes actuacions tenen un denominador comú, que les empreses que han començat les obres, no han acomplit el seu contracte en abandonar la concessió. El parking subterrani està en procés de liquidació després que l'empresa abandonara la concesió. Després haurem de negociar amb Bancaixa per poder solucionar el tema del pagament del capital restant, uns dos milions d'euros, i tal com està l'ajuntament, no podem assumir aquest cost. Per que fa al Parc del Cantalot, cedirem l'obra a una altra empresa que serà de la ciutat. A l'avinguda de la Marina passa el mateix, una de les empreses ha abandonat i ara serà la Conselleria qui haurà de prendre una decisió. La dimissió de Camps ha fet que les conselleries es reestructuren i siguen unes altres persones les que ocupen els càrrecs. Quan sapiem a qui ens hem d'adreçar, parlarem perquè les obres es reprenguen el més prompte possible. Pel que fa a la piscina, estem esperant que l'empresa solucione la seua situació financera. Haurem de tindre un poc de paciència, però si no dóna senyals de vida, l'ajuntament actuarà per obrir-la.
Amb el tancament del Punt d'Encontre Jove, ara què passarà amb aquest sector de la població?
Aquest centre era insostenible, tant per la despesa com pels serveis que donava. Tavernes i, més concretament la seua joventut, necessita d'una entitat que servesca d'intermediari entre nosaltres i ells, com un Consell de la Joventut. Des de la Regiduria de Joventut, Pep Llàcer ja s'ha posat mans a l'obra i prompte començarem a treballar en aquesta línia. Respecte a l'espai que reunirà els jóvens, pensem que el que necessitem és un Casal Jove per a totes les associacions.
Entraran en el consorci de la televisió comarcal o prefereix impulsar un mitjà de comunicació local?
Aquest govern creu en la comunicació. Jo aposte per fer comarca i alhora fer ciutat. Podem formar part del consorci comarcal, cosa que desitge i que és un repte que afrontarem juntament amb les altres dues ciutats de la comarca. Quan ja haurem donat el nostre vot favorable, serà el propi consorci qui decidisca el model de televisió. De cara al nostre municipi impulsarem la informació des de l'ajuntament perquè els seus ciutadans sàpien el que fa el govern. Volem sobretot transparència en les nostres activitats.
L'actuació en la Casa de les Indalècies es retarda. A què es destinarà?
Estava escripturada en noranta metres quadrats quan la seua superfície sobrepassa els tres-cents noranta. Era impensable que l'ajuntament poguera comprar l'immoble en aquesta situació. Estem en contacte amb els propietaris per poder solucionar el tema. Un govern ha de preguntar als ciutadans, i llançarem una campanya per preguntar quin és el millor ús d'aquest edifici.

Sergio Espinosa, Levante-la Safor, 25 de setembre 2011

El Govern Municipal de Tavernes fa un balanç positiu dels cent primers dies de govern

La prioritat del govern municipal els primers mesos ha sigut conèixer la situació real de l’Ajuntament a tots els nivells, cosa que hem aconseguit amb un seriós treball de recollida d’informació a cada Departament i Secció de l’Administració Municipal. S'ha parlat amb particulars, empresaris, associacions i entitats.

La informació ens ha facilitat prendre les primeres decisions de govern que, en paraules de l'alcalde Jordi Juan “òbviament poden no haver agradat a tots, si a la majoria, i estem segurs que han estat molt encertades”.

El primer objectiu ha sigut oferir una total i transparent informació de l'economia del Consistori. “Tavernes té dret a saber la situació de les arques municipals, que hem trobat amb 4 milions de dèficit. En la passada legislatura s'han gastat 4 milions més dels ingressats, i a més, cal sumar el deute de 16 milions d'euros. Del pressupost d’enguany,  l'anterior govern es va gastar en només els 6 mesos que va estar el 90 % de les despeses corrents de tot l'any” ha afirmat l'alcalde.

La nefasta situació econòmica heretada ha obligat al Govern Municipal a marcar-se com a prioritari la solució del desequilibri pressupostari. S’han aplicat les mesures de reduir despeses a la necessitat real per elaborar uns pressupostos realistes i equilibrats.

Jordi Juan ha indicat que “hem aprovat un crèdit ICO per 619.000 euros per reduir el termini de pagament. Serà un baló d'oxigen pels nostres autònoms i empresaris locals”.

El govern municipal ha començat a treballar en la solució de problemes heretats de l'anterior corporació, cas del Parc de Cantalot, l'Avinguda de la Marina, la Piscina Coberta i el Pàrquing.

El Govern Municipal en estos primers cent dies no ha deixat d'actuar: Ha iniciat un pla d'actuació per reduir la contaminació lumínica i la despesa en fluid elèctric; ha donat empenta al projecte de canalització i laminació del riu Vaca per acabar amb els problemes d'inundabilitat del poble; ha encetat el Pla de Participació Pública de l'Estudi d'Integració Paisatgística de l'Homologació del Sol No Urbanitzable del PGOU; ha renovat els certificats ISO 9001:2008  dels serveis de la platja i del Servef; ha retirat les escombreres abocades la passada legislatura al riu Vadell i ha procedit a la neteja del riu Vaca amb l'objectiu de facilitar el desaigüe cap a la mar; s’ha realitzat la neteja de la Sèquia Mare; s’ha adquirit una grua per facilitar el bany a les persones amb discapacitat al nou Punt de Bany Accessible de la platja i ha augmentat la Policia al carrer.

En matèria educativa i cultural hem celebrat el XIX Festival Sete Sóis Sete Luas i els porrats del Clot i San Llorenç, entre altres.

El govern municipal fa un balanç molt positiu de les Festes Locals. L’alcalde Jordi Juan ha recordat que “hi havien moltes actuacions contractades per l'anterior govern, amb la qual cosa la capacitat de canvi era molt poca. Hem introduït actes amb molt bona acceptació, com la Festa Estellés, els bous al carrer, actuacions de músics valencians i sobre tot la presència de Xavi Castillo que va omplir totalment la Plaça Major. Hem canviat la ubicació de la paella de la gent gran al local multiusos del Vergeret  i hem inclòs l’actuació de Vicent Torres, dos coses que foren molt ben valorades pels majors participants”.

Cal dir que el govern municipal vol que Tavernes parle i “la regidoria de participació ciutadans ja treballa en una consulta a la població perquè entre tots decidim un model de festes consensuat. Nosaltres, l'equip de govern, no anem a dubtar en consultar al poble per prendre este tipus de decisions” ha afirmat Jordi Juan.

El govern ha tractat de fugir de crispacions innecessàries i des de l'inici del seu mandat té clar que la participació veïnal ha de ser una constant al llarg de la legislatura. Igualment vol recordar que la crisi general afecta sobre tots els ajuntaments i encara més el de Tavernes per la situació de la hisenda municipal. L’alcalde Jordi Juan ha reconegut que “seran uns anys marcats per les inversions estratègiques”.

Gabinet d'alcaldia de l'ajuntament de Tavernes

Entrevista a Enric Morera a Levante-EMV

Pel seu interés reproduim l'entrevista fet a Enric Morera, secretari general del BLOC.

´Los Papas Borja inventaron el nepotismo y el PP lo aplica en serie´

Tiene 47 años (Oliva, 1964) y lleva treinta militando en el valencianismo político de raíz fusteriana, desde que se afilió al PNPV de Burguera. Cofundador de UPV e impulsor de su evolución a Bloc, a este abogado no ejerciente, empresario practicante y pragmático confeso se le alaba en Compromís por su generosidad al repartir juego. Confía en que el 20-N la coalición consagrará la mayoría de edad recién conquistada en las urnas.

Enric Morera eduardo ripoll

FRANCESC ARABÍ
VALENCIA  

Insiste en recortar gasto de la Generalitat echando a 15.000 «enchufados» a dedo. ¿Incluye en la lista a Alberto Fabra?

Es verdad que fue impuesto por el dedazo centralista y que es más de lo mismo, aunque con mejores formas que Camps, pero no entra en el concepto de empleado público. Por enchufado entendemos aquel que ha accedido a un puesto de trabajo público con una simple entrevista eludiendo el proceso de oposiciones o concurso de méritos. Sólo en sanidad hay 42.000 colocados a dedo, más que toda la plantilla sanitaria. Nos hemos quedado cortos. La Administración está trufada de enchufados del PP. Tenemos casos de familiares de consellers puestos a dedo que han tenido que dejar la plaza por sentencia judicial. La Sindicatura de Comptes alerta sobre esa corrupción. Acaban de enchufar a cinco en el IVAJ por la luchas entre jóvenes del PP cotinistas y rusistas. Mire, nuestros Papas Borja inventaron el término nepotismo, por colocar a sobrinos, pero el PP ha perfeccionado la práctica hasta aplicarla en serie y distorsionar totalmente la Administración. El caso más paradigmático es Canal 9.

Fabra propone pactar el nuevo modelo de Canal 9, ERE incluido, recortes en varias áreas y mil consensos más. ¿Busca fotos para socializar las culpas?

Compromís no es responsable de las políticas de deterioro democrático y económico en Canal 9, ni del deterioro de la educación o la sanidad. Por eso no nos pondremos en esas fotos. Ahora bien, si hay unas reglas del juego democráticas para poder hacer una oposición constructiva estamos dispuestos a asumir las responsabilidades a las que obliga la actual situación política y social.

El Consell tiene un plan de ajuste de 1.800 millones. Si ese gasto es prescindible es que se ha estado dilapidando y si no lo es, los servicios públicos peligran.

Yo, como las familias, soy partidario del ahorro. Cuando los ingresos bajan has de reducir gastos en lo que no es esencial. ¿Dónde recortaría? Pues en esos 15.000 enchufados, en juergas, saraos... Además, se han de dar incentivos a la economía productiva para que los ingresos crezcan, que el modelo productivo pase a generar ocupación y riqueza.

Rubalcaba urge a recaudar más vía impuestos, como el de patrimonio, y Rajoy dice que el dinero ha de estar en manos privadas. ¿Qué modelo prefiere?

Ninguno de los dos. Son dos caras de la misma moneda. Rubalcaba ha estado en un Gobierno que ha incrementado las diferencias entre los muy ricos y las clases medias. No nos puede dar ninguna lección. Yo recuperaría la progresividad de los impuestos, cosa que no han hecho Zapatero y Rubalcaba, que han incrementado diferencias a base de políticas populistas. Y que el Consell renuncie al impuesto de patrimonio es una irresponsabilidad. Soy partidario de las políticas de estímulo a aquellos que arriesgan para fundar una empresa y contratar gente. A esos hay que premiarlos, a los que especulan no.

El ex primer ministro islandés, Geir H. Haarde, se enfrenta a dos años de cárcel por su gestión en la crisis bancaria. Para los gestores de la Generalitat, que debe 20.000 millones, o de la CAM, ¿pediría cadena perpetua?

Aquí se les ha premiado. Al señor Camps se le ha nombrado miembro del Consejo Jurídico Consultivo. La política se ha de adaptar al mundo real y se han de acabar los premios partidistas a los irresponsables o imputados. Como el señor Ripoll, que se le premia situándolo al frente del Puerto de Alicante. He pedido al Consell que me diga quién autorizó los préstamos que se autoconcedieron los directivos de la CAM en condiciones ventajosas. El Consell debería personarse en la causa para pedir responsabilidades económicas y hasta penales a los directivos de la CAM. PP y PSOE se repartieron la asamblea de la CAM y ahora no nos pueden dar lecciones.

Si Joan Fuster levantara la cabeza, ¿qué haría al ver la política valenciana? ¿Se suicidaría?

Diría lo que dijo en la manifestación del 77, que hay grano y mucha paja. El grano se está juntando en Compromís. El diseño que el centralismo ha hecho de nuestra tierra ha sido dividirnos y enfrentarnos para acabar expoliándonos, como nos ha pasado con las cajas. Afortunadamente cientos de miles de valencianos que quieren serlo y esa semilla da esperanzas a tener un País Valenciano viable.

¿Y qué pensaría al verles pactar con un partido llamado Equo?

Fuster era de origen carlista, muy pegado a las tradiciones y creo que vería que liga bien la sostenibilidad política de la acción local en un mundo global con la medioambiental. Esos conceptos también quieren decir que queremos comer bien. Fuster dijo que no lo volvieran a llevar a un mitin para comer un bocadillo. Los conceptos de diversidad, sostenibilidad y valencianidad juntos sería comerte un plato de paella sin transgénicos y con productos de calidad.

El presidente de la Generalitat, la alcaldesa de Valencia, la delegada del Gobierno y el director de Canal 9. Ninguno dispara una en valenciano. ¿Alguna reflexión?

Me parece preocupante porque el valenciano es de todos y no estarían de más algunos gestos.Lingüísticamente no somos Guadalajara ni Extremadura. La lengua nos da la identidad como pueblo, no puede ser un elemento de confrontación política. Me preocupa que mientras que en Cataluña por tres familias se monta la polémica y la demagogia que se ha montado, aquí hay 150.000 jóvenes que han pedido cursar los estudios en valenciano y la Administración no les da esa posibilidad. Es preocupante porque prestigiar el valenciano es usarlo habitualmente. Los valencianohablantes somos bilingües y los monolingües suelen ser los más cerrados a avanzar hacia el plurilingüismo, que es el futuro.

Visto ya con cierta perspectiva, ¿por qué cree que Compromís creció tanto, por la crisis del PSPV (perdió 151.000 votos autonómicos y 54.000 en Valencia), por el 15-M, por su ciberactivismo...?

Porque transmitimos ilusión y confianza. Lo supimos comunicar a pie de calle. El PSOE ha perdido la calle, está en la estratosfera. Hicimos un discurso sencillo e ilusionador que llegó a la gente y hemos hecho un buen trabajo de equipo, desde el grupo de las Corts a las bases, por eso conectamos. Pese a ser víctimas de la barrera del 5%, hemos sido tenaces contra quienes querían un bipartidismo PP-PSOE y la gente lo ha sabido valorar. La gran crisis del PSOE es no actuar como socialdemócratas y servir a la gran banca y a los mercados antes que a los más humildes.

¿No teme que Compromís sea una burbuja política y estalle, como la inmobiliaria?

No, tenemos raíces fuertes, aunque habrá episodios difíciles porque somos un organismo vivo, diverso, pero somos gente que está en política para servir.

¿Su mérito es gobernar esa ensalada ideológica y de egos?

Mi vanidad la tengo cubierta. Formo parte de un equipo y me gusta ser un líder asertivo. Para liderar hay que aprovechar la inteligencia y los valores que tienes en casa. Los líderes negados son los que matan para que no se les haga sombra. Eso es mediocridad.

¿Se le ocurre algún ejemplo?

Más de uno. Cuando se dirige un proyecto hay que saber que se tiene la responsabilidad de ser depositario de la confianza de mucha gente. Y no se puede fallar ni decepcionar por cuestiones de egos. Yo he contribuido, con mucha gente, a que todos podamos expresarnos en este proyecto.

La auténtica reválida serán las generales. ¿Firmaría obtener un diputado por Valencia, que sería el primero que logran?

Un diputado sería un éxito histórico, un resultado válido. Aspiramos a lo máximo, pero firmaría porque soy un pragmático y sería un gran éxito porque afrontamos una campaña en la que no vamos a llenar plazas de toros con autobuses traídos de otras comunidades y sabemos que el bipartidismo intentará ocultarnos. Firmaría porque esta tierra se merece alguien que vaya a Madrid a decir que esta tierra es muy distinta a la herencia de Camps, a acabar con el desprestigio que tenemos fuera por culpa de las políticas que se han hecho. Nos merecemos diputados que no vayan a «pegar la cabotà».

En el Congreso, ¿con quiénes se juntarían, con CiU, sus interlocutores en Cataluña, o con los nacionalistas de izquierdas?

Convergència es un partido catalán, que defiende los intereses de Cataluña y nosotros valenciano. Es lógico que nos entendamos con aquellos que comparten la visión del Estado y valores de sostenibilidad y progreso. Opciones hay, desde la Chunta al PSM hasta Equo o el BNG. Tenemos una relación correcta con Convergència y tenemos amigos en todos lados.

­¿CiU es amiga o socia?

Los socios te los buscas en cada elección.

¿Prefiere a un independiente como Diego Gómez para cartel electoral o a un dirigente del Bloc como Melero, Chesa o Baldoví?

Todo tiene pros y contras, pero afortunadamente tenemos un banquillo muy amplio.

­¿Mònica Oltra habría sido la mejor candidata a las generales?

Podría haberlo sido, sin duda, pero asumió un compromiso al presentarse a las autonómicas y la palabra es muy importante en política y en la vida.

­Las camisetas anticorrupción de Oltra fueron las mejores vallas electorales.

Las camisetas hicieron su papel, pero Mònica Oltra es mucho más. Ha ganado cinco sentencias en el Constitucional contra la mayoría absoluta del PP. Es un activo importante y una persona cargada de valores. Le doy una nota muy alta a su actitud cívica y de denuncia, pero también constructiva.

­Ahora que la crisis ha relegado la corrupción a un segundo plano, ¿de que vivirá Compromís?

De buscar fórmulas para regenerar y ampliar la democracia y de ofrecer alternativas para cambiar el modelo económico valenciano hacia un modelo productivo sostenible y verde. Por ejemplo, estamos presentando propuestas como ayudar a empresas que fabrican ventanas de aislamiento térmico.

El grupo de Compromís en Valencia renunció a los móviles del ayuntamiento. Dejaron en mal lugar al grupo de las Corts.

No, no tiene ningún sentido que un concejal de Valencia cobre más que un diputado autonómico o que tuviera coche y chófer oficial o restaurantes pagados. Estan dando ejemplo porque consideran que su salario es suficientemente alto como para pagarse el móvil.

¿Dónde está el linde entre iniciativas demagógicas y éticas en esto de las medidas de ahorro?

Se ha de buscar un equilibrio. En el caso de Compromís nos lo hemos autoimpuesto nosotros renunciando a algunas cuestiones. Donde pensamos que tocaba, en RTVV o el ayuntamiento.

¿Y estos debates no contribuyen al descrédito de la política?

Creo que ayudan a la ejemplaridad de la política.

Las declaraciones de bienes de los diputados, además de ser material de cotilleo, ¿aportan algo?

Sinceramente, creo que no, porque una persona que quiere ocultar un enriquecimiento ilícito lo puede hacer de mil maneras. Se hizo como señal de ejemplaridad pero dudo de que sea eficaz

¿Milita en Acció Cultural?

Nunca he militado. Trabajé en ACPV y con eso ya cubrí la cuota patriótica.

¿Las relaciones del Bloc con Eliseu Climent van mejor o siguen sin ir de ninguna manera?

Van como con cualquier otra entidad. Por ejemplo, hemos pedido que se anulen las sanciones. Eliseu ha recibido muchas subvenciones pero ha llevado una gestión mejorable, por ejemplo en el asunto de TV3. Tan culpable es el Consell como el Gobierno central, que ha estado un año vetando la ILP, pero Eliseu no ha dicho nada de esto.

El Bloc de Tavernes participa a les tradicionals paelles nocturnes de Festes amb homenatge visual a Ovidi Montllor

Un nombrós col·lectiu de militants, simpatitzants i amics del Bloc de Tavernes participarem a les tradicionals paelles nocturnes de les Festes Patronals de Tavernes de la Valldigna, a una de les celebracions amb més arrel i que mes ha augmentat any rere any l'interés de pràcticament tots els sectors d'edat de la població. Hem estat més de 300 els participants del Bloc a la festa culinària d'este dijous passat, i hem cuinat les paelles amb una doble satisfacció: d'una banda, evidentment, la pròpia de menjar el nostre plat valencià més internacional, però per altra banda també per que amb els diners que hem pagat per cadascun dels tiquets hem contribuït a ajudar a una associació com ha estat enguany ADISVA, per tal que puguen acabar el centre que estan construint. Donem la enhorabona a ADISVA i als veïns de Tavernes per eixos 3360 euros recollits anit, i que foren entregats per Pilar Altur a Maruja Ibáñez, la seua presidenta.

 

A més, hem lluit molts de nosaltres una samarreta d'homenatge al gran cantautor i actor valencià Ovidi Montllor, desaparegut al 1995, amb el lema: companys, estic de vacances. A este acte multitudinari, nosaltres, els integrants del col·lectiu valencianista de Tavernes, hem compartit una jornada gastronòmica festiva que aconsegueix congregar a joves i majors, homes i dones de totes les edats, amb un acte que agrada a tots per igual. Més de 5000 persones gaudirem de la festa a la zona dels sequers de Tavernes. També varem comptar amb la presència de Fran Ferri, del Bloc Jove i Diputat de Compromís a les Corts Valencianes.

Es per a nosaltres, la gent del Bloc, una jornada molt especial, que enguany hem compartit amb tots els nostres veïns i veïnes, i que contribueix a reafirmar el nostre sentiment com a poble. I més este any que tenim la satisfacció de comptar amb Jordi Juan Huguet, amb qui tenim depositada tota la nostra confiança, al igual que amb la resta de regidors, tant del Bloc com de tot l'equip de govern.

Perfecto Benavent

Secretari Local del Bloc de Tavernes

Tavernes procedeix a retirar les escombreries abocades la passada legislatura al riu Vadell

L’Ajuntament de Tavernes, en una actuació conjunta de les regidories d’Agricultura, Medi Ambient i de Manteniment d’Infraestructures Agraries ha procedit a retirar les escombreries abocades al riu Vadell en el 2010.  La inspecció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, segons consta en l’acta de denuncia del 23 de març del 2010, va actuar contra l’Ajuntament  de Tavernes “per un abocament d’escombreries i terra vegetal sobre el marge esquerre i el llit del riu Vadell en un tram de 130 m”.

L’abocament li va suposar a l’Ajuntament  l’obertura l’any passat d’un expedient sancionador per part de la Confederació que s’ha resolt amb multa de 1.000 euros, comunicada al nou govern municipal el passat 20 de juliol.  “La causa és una infracció greu i ordena a l’ajuntament la retirada i neteja d’escombreries i terra vegetal vessades al riu Vadell, cosa que ja hem fet i l’hem deixat a la situació original” ha confirmat el regidor de Manteniment d’Infraestructures Agràries, Josep Llacer.

El regidor ha confirmat que els serveis jurídics han presentat al·legacions donat que cap la possibilitat d’evitar pagar la denúncia per haver passat més de 6 mesos des de l’acta de denúncia fins a l’acord d’inici sancionador.  Josep LLácer indicava que “esperem que la Confederació del Xúquer tinga en compte aquesta al·legació, així com la rapidesa i interés demostrat pel nou govern, solucionant el problema en pocs dies”.

El regidor ha indicat que a més de l’import de la multa de 1000 euros, l’Ajuntament ha de pagar el cost dels treballs de neteja d’escombreries i la reposició del llit del Vadell a la situación que tenia a principis del 2010.

Gabinet de premsa de l'ajuntament de Tavernes