Este govern avança en el projecte de la depuradora a pesar que molts tràmits no depenen ni dependran de l’Ajuntament

Planta de tratament d'aigües d'Antwerpen-Zuid, Antwerp, Bèlgica

Al juliol de l’any 2004, la Comissió Territorial d’Urbanisme de València va aprovar definitivament l’actual i vigent PGOU d’este municipi. Era un PGOU aprovat en plena bombolla immobiliària en què gran extensió de sòl rústic de Tavernes ciutat i Tavernes Platja passava a ser urbanitzable. Era una època on semblava que l’urbanisme i la construcció havien de ser sempre els únics motors de la nostra economia. Molta gent estava convençuda que en poc de temps la nostra Platja havia de multiplicar-se per dos o per tres.

A principis de 2005, els agents urbanitzadors dels diferents sectors ja havien presentat els diferents PAI per a començar l’execució d’estos sectors i de les corresponents obres d’urbanització.

Però el PGOU tenia moltes deficiències: els sectors urbanitzables no tenien garantits els subministraments d’aigua potable i de llum ni la depuració d’aigües residuals, i era impossible urbanitzar. I molts altres, a banda, estaven afectats per carreteres, vies pecuàries, la ronda sud del poble i la canalització del riu Vaca. Tant és així que des d’aleshores fins ara, huit anys després, només un agent urbanitzador, el del Sector 12, està a punt d’acabar les obres d’urbanització.

De fet, en l’any 2002, abans de l’aprovació del PGOU, l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) va informar, respecte del PGOU que es volia aprovar, que per a urbanitzar i donar servei als sectors prevists en este PGOU no era suficient amb les tres depuradores existents. A més, estes tres depuradores quedaven massa prop dels dos nuclis urbans i s’havien de desmantellar.

Per tant, en el PGOU de l’any 2004 es va fer una reserva de sòl de 20.000 metres quadrats per a construir una nova depuradora pròxima a la línia del ferrocarril.

Tanmateix, a les portes de les eleccions municipals de l’any 2007, quan no s’havia urbanitzat res del que s’havia aprovat en l’any 2004, encara es va plantejar passar més sòl de rústic a urbanitzable. Estic parlant dels famosos projectes La Vall del Mar i Granata Golf, els quals pretenien reclassificar com a sòl urbanitzable més de sis milions de metres quadrats.

Aleshores, es va canviar l’emplaçament d’aquella futura depuradora, es varen incrementar i reservar 55.000 metres quadrats de sòl buscant un altre emplaçament (partida del tancat) i es va elaborar un nou Pla Especial per a legitimar la construcció de la nova depuradora en este emplaçament.

No va ser fins a l’any 2009 quan es va signar el conveni entre el nostre Ajuntament i la EPSAR per a finançar i construir la nova estació depuradora de Tavernes i els col·lectors generals que la connecten amb el nuclis urbans del poble i de la Platja.

Aquell va ser un bon conveni per a Tavernes, ja que la nova depuradora tindria capacitat per a atendre el sanejament de les aigües residuals dels nuclis urbans existents i dels nous desenvolupaments urbanístics previstos en el PGOU per als propers anys. A més, les tres actuals depuradores es desmantellarien i passarien a ser estacions de bombeig. I el més important, tot el finançament de la construcció de la nova estació depuradora aniria a càrrec de l’EPSAR: 36.667.297,56 euros, aproximadament.

En aquell conveni l’Ajuntament tenia unes obligacions i l’EPSAR unes altres: clàusules quarta i cinquena del conveni.

El conveni es va signar en l’any 2009 però no va ser fins al 17 d’octubre de 2011 quan esta Alcaldia va adjudicar la redacció de l’avantprojecte de la depuradora i altres projectes i estudis tècnics.

El 31 d’agost de 2012 l’Ajuntament va rebre estos treballs.

Tal com establia el conveni signat, estos treballs facultatius havien de ser supervisats per l’EPSAR.

El 4 de setembre de 2012, la regidora d’Urbanime, este alcalde i tècnics municipals vàrem mantenir una reunió amb el nou gerent de l’EPSAR, José Luis Martínez Muro. El gerent va mostrar la seua preocupació per les actuals dificultats econòmiques que té l’EPSAR i que a curt i mitjà termini li impedeixen finançar les obres. Inclús, va plantejar modificar els termes del conveni en la part econòmica.

El 7 de setembre de 2012, l’Ajuntament de Tavernes entrega formalment l’avantprojecte de la depuradora i els altres documents tècnics a l’EPSAR perquè esta emeta el seu informe de supervisió.

El 24 de setembre de 2012, l’Ajuntament de Tavernes entrega formalment la memòria d’impacte patrimonial per al projecte de la nova depuradora al director territorial de Turisme, Cultura i Esport perquè l’òrgan competent emeta el corresponent informe en matèria de protecció de patrimoni cultural.

Quan tinguem estos informes, els passos a seguir seran els següents:

-       Tramitació i aprovació conjunta del pla especial i dels projectes d’obres.

-       Sol·licitud d’autorització d’abocaments a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Qui ha d’aprovar definitivament el pla especial és la Comissió Territorial d’Urbanisme i, si tot és òptim, es preveu que tarde dos anys.

Una vegada el pla especial estiga aprovat, s’ha de contractar el projecte constructiu de la nova estació depuradora, contractar el projecte d’expropiació forçosa i expropiar els terrenys afectats per a la construcció de la nova depuradora i els col·lectors generals. Del tot el que s’ha exposat anteriorment es dedueix que tenia sentit tornar el préstec fet per a expropiar terrenys ja que este préstec vencia a finals d’este any.

A continuació s’haurien de cedir els terrenys a l’EPSAR i esta hauria de contractar la construcció de la depuradora i col·lectors generals, si és que la GVA té diners.

En conclusió:

Este Ajuntament i este govern avancen en el projecte de la depuradora a pesar que molts tràmits no depenen ni dependran de l’Ajuntament. Si el PP va prometre en la campanya electoral que la nova depuradora era imminent, no és el nostre problema. Nosaltres seguirem treballant. Silenciosament, però treballant.

Jordi Juan, alcalde-president de l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna