El 9 d’octubre suposa per a nosaltres el valencians, el naixement com a poble. Són pocs els pobles que tenen una data concreta que marca el seu naixement. Nosaltres el valencians som afortunats en tindre esta data: 9 d’octubre de 1238. Este va ser el dia en què el rei Jaume I el Conqueridor entrà amb les seues tropes catalanes i aragoneses a la ciutat de València, que depenia aleshores del califa de Bagdad.
Esta data tant important per a nosaltres ens ha de dur a tots els valencians a reflexionar sobre què hem sigut, què som i què volem ser. Per tant, és una data per a reivindicar. Reivindicar que tenim una cultura pròpia, una llengua pròpia, unes tradicions pròpies i una manera de ser que ens fa sentir orgullosos de ser un poble.
El poble valencià sempre ha sigut un poble privilegiat: pensem només en la nostra terra fèrtil i en la nostra mar Mediterrània. Ja ho deien els nostres avantpassats: la riquesa ve sempre des de la mar i nosaltres estem banyats pel Mare Nostrum. Com no, no puc deixar d’anomenar el segle XV, segle d’or de les lletres valencianes i de la revolució comercial aconseguida per la burgesia valenciana. Prova d’açò és la Llotja de la Seda, que junt amb el Mercat Central i la Parròquia de Sant Joan formen el triangle d’or a València ciutat com molt bé explica el nostre erudit Joan Francesc Mira.
Encara que la nostra diada és un dia festiu, hem de ser crítics. Europa passa per moments molt complicats i de molta incertesa, i més difícils encara són els que passa la societat valenciana. Açò ens obliga a ser crítics i autocrítics i com deia abans, reivindicatius.
D’esta manera, en el 9 d’octubre hem de reivindicar un finançament més just. Un finançament que equilibre les balances fiscals entre l’Estat i les diferents comunitats autònomes. Un finançament que se’ns ha negat per uns governs i pels altres i que sense dubte perjudica a l’autonomia valenciana.
Hem d’exigir també acabar amb la marginació que estem patint en els successius pressupostos generals de l’Estat en matèria d’inversions per uns governs i pels altres. Per concretar i donant xifres per a l’any 2013, els valencians anem a rebre un 35 % menys en inversions respecte a l’any 2012 quan la mitjana de reducció a la resta d’Espanya ha sigut del 16%. Açò significa que la mitjana d'inversió per habitant a Espanya serà de 236 € però que els valencians sols rebrem 128€, és a dir, 98€ menys que la mitjana espanyola. Mentre, continuem pagant peatges, obres tan importants com la canalització del riu Vaca no apareixen en els pressupostos i infraestructures tan vitals per a la nostra economia i el nostre desenvolupament com el corredor mediterrani van quedant-se enrere.
En este 9 d’octubre voldria fer també una crida a la regeneració democràtica. No és normal la corrupció que es dóna a la política. Encara que a alguns els interessa dotar de normalitat a este problema, la corrupció no és digna ni hauria de ser habitual. Posem en blanc la nostra ment i pensem que els polítics són el tercer problema per als espanyols; problema només superat per l’atur i per la situació econòmica actual. Evidentment, este fet no és casual: només a les Corts Valencianes hi ha deu diputats imputats per suborn, tràfic d’influències i malversació de fons públics. Davant açò el poble valencià no es pot quedar impassible.
Però sé que la gran majoria dels que ens dediquem a la servei públic no som així. Per això, en esta crida a la regeneració democràtica, demane a tots aquells que sí que creuen en un servei públic digne que diguem ben fort que nosaltres no som d’este món: nosaltres estem ací per a representar al poble, per a escoltar-lo, per a estar al seu servei i per a defendre l’interés general. Demane també que, quan estiga en les nostres mans, canviem les coses perquè els mals gestors no queden impunes després de les seues accions irresponsables que perjudiquen a les institucions.
Deia abans que la nostra societat està passant per mals moments. Però als valencians no ens manca talent per a eixir de la crisi, perquè ja el tenim. Tenim la millor generació de joves emprenedors i entusiastes, bons empresaris creatius, gestors de primer nivell, funcionaris eficients, excel·lents metges, els millors músics, mestres i professors preparats, arquitectes i enginyers brillants, llauradors treballadors i molta gent amb ganes de treballar. Però ja ho diu molt bé la corresponsal i economista alemanya Claudia Müller en un article en què analitza el problema real d’Espanya:
- L’oligarquia dels partits polítics aliada amb l’oligarquia econòmica i financera que no permeten la participació ciutadana real en les decisions importants.
- La no separació de poders entre la classe política, els loobies financers i el poder judicial, que és la tríade que precisament ha segrestat la nostra democràcia.
Per tant, no estem davant d’una problema d’ideologies sinó d’un problema de sistema. I no estem parlant sols d’una crisi sinó també d’una estafa. Una estafa que no permet la dació en pagament de la vivenda, que augmenta la ràtio en tot l’espectre educatiu, que redueix les beques i el transport escolar, que puja les taxes universitàries i que vol que els nostres xiquets dinen de tupper al menjador escolar. Una estafa que imposa el copagament sanitari i farmacèutic i tanca hospitals però que sí que permet obres i esdeveniments faraònics que no ens han dut a cap lloc. I una cosa hem de tindre clara: si volem eixir d’esta crisi de sistema, no podem utilitzar les mateixes receptes que ens han dut al desastre.
Celebrem el 9 d’octubre de 2012. Enguany fa cinquanta anys de la publicació del llibre Nosaltres els valencians del suecà Joan Fuster i del Diccionari català-valencià-balear de mossén Alcover i de Borja Moll. Sé que són llibres que tenen molts adeptes i molts detractors però almenys hem de reconéixer que han servit per a allò del que parlava al principi: reflexionar sobre què hem sigut, què som i què volem ser. I parlant de coses de fa cinquanta anys m’agradaria fer un agraïment a totes aquelles persones que varen mantindre ferms els seus ideals en defensa del nostre poble valencià en aquells moments. Fa cinquanta anys, era una època fosca i difícil on no es gaudia de llibertat. M’agradaria citar, amb molta estima, a Francesc Giner Perezperez, fill de Tavernes, cronista oficial i fill predilecte de la ciutat de Cullera. És citat per Joan Fuster en la seu obra Nosaltres els valencians, agraint-li l’extensa bibliografia que li va proporcionar i va col·laborar també amb Sanchis Guarner en el diccionari.
Per acabar, desitjar que este 9 d’octubre ens done llums per a trobar un horitzó de vida digna. On la ciutadania és activa políticament. On hi ha una política per a les persones i es rescata a les persones. Un horitzó de vida digna per a reivindicar els drets socials i laborals, l’estat del benestar, les comarques i les mancomunitats en compte de les diputacions i el senat. Un horitzó on passem de l’especulació a l’economia verda, sostenible i del bé comú. Busquem un horitzó de vida digna amb un Estatut d’Autonomia que no es fixa amb els altres estatuts i que es mira i s’inventa a ell mateix. Parafrasejant als amics d’Obrint Pas, un Estatut per a un poble unit, alegre i combatiu. Moltes gràcies.
Visca el 9 d’octubre!
Visca Tavernes!
Jordi Juan Huguet, Alcalde-President de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada