Estem assentant les bases d’un bon Govern

Entrevista a Jordi Juan per Guillem Nicolàs per a Safor Informatiu.

Guillem Nicolàs.
Per a ser alcalde d’una ciutat com Tavernes de la Valldigna s’ha de saber de tot, fins i tot com cuidar els petits detalls. Cal anar aprenent, però el que realment importa és saber què és el que necessita una ciutat per a tirar endavant en el complicat context econòmic. Mesures senzilles que afecten al dia a dia dels veïns. Mesures, totes, que l’alcalde, Jordi Juan, està disposat a prendre basant-se en el diàleg amb els ciutadans, un diàleg necessari ja que, com ell mateix explica, “no hem de tindre por de preguntar als veïns”.

L'alcalde de Tavernes durant l'entrevista

-Quina valoració fa dels poc més de sis mesos que porta com a alcalde?
-Jo la valoració global que faig és una valoració molt positiva, perquè el que s’ha fet és establir les bases d’un bon govern. Un govern que ha recuperat el diàleg amb la població i ha posat sentit comú i coherència en la gestió municipal, que és el que ara fa falta en els temps que estem passant. El que ens preocupa és ser coherents i prendre mesures per a pal·liar esta crisi que afecta a tota la ciutadania i en particular a les administracions públiques, i en aquest cas a l’Ajuntament de Tavernes. Òbviament hi ha hagut mesures que no han agradat, i això és normal, però són mesures que ha de prendre un governant responsable.

-Quins son els principals problemes que vos va deixar l’anterior govern?
-A banda dels problemes econòmics, hi ha problemes de tot tipus. Problemes en obres públiques, com ara el de l’aparcament subterrani del passeig del País Valencià. L’empresa adjudicatària va abandonar la concessió i hem entrat en un procés de liquidació que acabarà en que l’Ajuntament haurà de pagar uns diners a l’empresa. És una obra que està ahí, i que ara s’ha demostrat que no és útil i que, a més, costarà més diners encara a l’Ajuntament. I també tenim problemes en la piscina coberta, que està paralitzada perquè l’empresa va presentar concurs de creditors. En temes urbanístics, més enllà de la sentència per la urbanització d’El Vergeret, tenim un Pla General d’Ordenació Urbana que tal com es va configurar és molt difícil de tirar endavant. Perquè en el seu moment es van requalificar molts terrenys sense estar garantides la llum, l’aigua o el clavegueram. Això provoca que tinguem problemes amb la demarcació de Carreteres i amb la Confederació Hidrogràfica, cosa que suposa una dificultat enorme en tirar endavant un Pla que serà tan beneficiós per a millorar la platja. A mi, més que parlar de problemes, m’agrada parlar de solucions perquè nosaltres estem ací per a donar solucions, i és el que estem fent, assentar les bases per a un bon govern, que estarà basat en una política econòmica coherent i adaptada a la realitat, i que done eixida als problemes de Tavernes.

A mi, més que parlar de problemes, m’agrada parlar de solucions perquè nosaltres estem ací per a donar solucions, i és el que estem fent, assentar les bases per a un bon govern, que estarà basat en una política econòmica coherent i adaptada a la realitat, i que done eixida als problemes de Tavernes.

-A pesar d’estos problemes, l’acció de govern en els últims mesos no ha parat. Realment és tan condicionant la situació econòmica de l’Ajuntament a l’hora de fer avançar una ciutat?
-Nosaltres vam fer una assemblea informativa oberta a tota la població per tal d’explicar els comptes de l’Ajuntament i que tots els ciutadans els tingueren molt clars. En resum, l’Ajuntament té un remanent negatiu de quatre milions d’euros, és a dir, que en els últims anys s’ha gastat quatre milions més del que s’ha ingressat. D’altra banda, també tenim un deute amb els bancs de 16 milions d’euros, un deute que suposa una ratio d’endeutament del 110 per cent, que implica que hem superat el límit legal per a demanar més préstecs i que de cara a fer inversions de més envergadura no podrem demanar més crèdits. Una situació que pot ser pitjor quan hagem de fer front a les despeses derivades de la piscina o de l’aparcament subterrani. És a dir, que la tresoreria està en una situació delicada, l’Ajuntament no té liquidesa, i això impossibilita que puguem pagar als nostres proveïdors, que en definitiva són empreses, families, i autònoms de Tavernes. Per això vam demanar un préstec ICO de 619.000 euros destinat íntegrament a pagar als proveïdors. Esta és la situació econòmica real de l’Ajuntament de Tavernes, que fa impossible que emprenguem grans obres, però en el dia a dia, establint prioritats sobre el que ha de ser l’acció de govern, i també amb un poc d’enginy, sí que es poden fer coses que no suposen una gran despesa.

-Accions dirigides a les persones, més que a la ciutat…
-Són mesures que beneficien directament al ciutadà però que no suposen una despesa per a l’Ajuntament. Un dels exemples és la decisió de fraccionar l’IBI (Impost de Béns Immobles) en tres pagaments per a que els veïns tinguen més facilitats a l’hora de pagar la contribució, ja que l’IBI és l’impost més alt i que suposa un esforç més gran. Ara, es podrà pagar en tres terminis sense interessos. I d’altra banda també seguim amb les reclamacions al Govern central per a que baixe el valor cadastral de les vivendes de Tavernes, ja que l’última revisió cadastral es va fer en un moment de boom econòmic i per tant, els valors a Tavernes són massa alts i en conseqüència l’IBI també és molt elevat. L’única forma de fer que aquest impost no puge més, és disminuint els valors cadastrals. És una tasca de gestió que va encaminada al ciutadà, a que millore la seua qualitat de vida i a que tot li resulte una mica més fàcil.

En el dia a dia, establint prioritats sobre el que ha de ser l’acció de govern, i amb un poc d’enginy,es poden fer coses que no suposen una gran despesa. Són mesures que beneficien directament al ciutadà.

-També heu apostat fort per la participació ciutadana. És una tasca que també contribuirà a millorar la visió que tenen els ciutadans dels polítics?
-La participació ciutadana és un tema en el que hem insistit molt i anem a seguir fent-ho. Jo sempre he dit que una democràcia sana és aquella que té en compte al ciutadà a l’hora de prendre les decisions. És a dir, que els polítics hem de tindre en compte al ciutadà de cara a l’acció de govern i a la forma de governar. No hem de tindre por a preguntar al ciutadà. Per això nosaltres sempre ens posem al davant dels veïns, i ho vam fer per a explicar la situació econòmica de l’Ajuntament. Tot l’equip de Govern estava allí i els assistents ens podien preguntar. De la mateixa manera estem duent a cap el ‘fòrum de mobilitat sostenible’, en el que la gent participa en decidir quin tipus de mobilitat vol per a Tavernes. Cal insistir en posar-se davant dels ciutadans per a escoltar-los, parlar amb ells i conèixer què és el que més convé a la ciutat, perquè tu, com a càrrec electe, has de fer una gestió, però després són els veïns els qui han d’utilitzar els serveis i moltes vegades et donen idees que tu no hauries pensat. Un altre exemple és el de les festes del poble, ja que volem fer una consulta per a que la gent ens diga quin tipus de festes del poble volem; o el dels pressupostos, ja que la nostra intenció és arribar a fer uns pressupostos participatius. De cara a 2011 no va ser possible, perquè calia preparar el pressupost amb molta urgència; de cara a 2012 probablement tampoc, perquè ens veiem amb la necessitat de fer un pressupost molt més realista del que s’havia fet fins ara, és a dir no unflant les ingressos per a que quadren amb les despeses. Però de cara a 2013, esperem tenir uns pressupostos participatius, que ja es fan en altres pobles, i que involucren al ciutadà de cara a saber com i en què ens gastem els diners.

Una democràcia sana és aquella que té en compte al ciutadà a l’hora de prendre les decisions. Els polítics hem de tindre en compte al ciutadà de cara a l’acció de govern.

-Però per a poder tirar endavant tots estos projectes cal una bona relació entre els socis de Govern…
-A Tavernes, la coordinació de l’equip de govern és absoluta. Ens reunim totes les setmanes, i no hi ha parcel·les separades de govern. Per exemple, en festes del poble, està la regidoria de Festes, però també hi intervé la regidoria de Participació Ciutadana, la de Seguritat Ciutadana, la de Disciplina Urbanística, la d’Economia i Hisenda… i en moltes de les coses que estem fent hi interven diferents àrees, per això la coordinació és necessària i, a més, absoluta.

-Potser la cultura és un dels camps on el canvi s’ha fet més visible. Creu que la cultura es pot utilitzar com a un nou motor econòmic?
-Nosaltres apostem molt fort per la cultura. Mirem al futur pensant en una societat que puga gaudir de la cultura i de l’educació. Ja de cara a les passades festes del poble vam incloure events com la Festa Estellés, que potenciava un escriptor valencià, i no descartem de cara a l’any que ve, fer una festa semblant però dedicada a algun autor local. També tenim el festival Sete Sois, Sete Luas, que aquest any celebra el seu vinté aniversari i al que volem donar un enfocament diferent. S’està plantejant fer un concurs de curtmetratges gravats en el mòbil, s’estan buscant altres entorns per a celebrar el festival com ara la Torre de Guaita. Tenim el Festivern també, que no serà només un concert de Cap d’Any, sinó que paral·lelament té també una sèrie d’actuacions de cantautors i altres events culturals, i que a més de potenciar la cultura valenciana, també servirà per a que els veïns de Tavernes, sobretot els joves, no hagen de desplaçar-se fora, sinó que podran quedar-se a Tavernes amb la seua gent.

- També la platja de Tavernes demana una atenció especial per a convertir-se en un motor econòmic. Considera que és necessari invertir en la platja?
-Sí, i a més voldria aprofitar l’ocasió per a agrair la tasca que està fent la regidoria de Turisme a través de la primera tinent d’alcalde, Carme Canet, perquè està tenint una preocupació enorme de cara a preparar la temporada estival des de tots els punts de vista, esportius, culturals, d’aparcaments, etc. Però jo també voldria agrair a l’Associació de Comerciants i Empresaris de la Platja de Tavernes, perquè estan molt en contacte amb la regidoria de Turisme i ells són els que plantegen les seues necessitats. Nosaltres estem tractant de dotar d’infraestructures a la platja per a desestacionar-la, és a dir que la gent puga viure a la platja tot l’any i que tinga els seus serveis per a que, a poc a poc, la platja siga un altre nucli urbà actiu durant tot l’any.

Estem tractant de dotar d’infraestructures a la platja per a desestacionar-la. Creiem que el PGOU s’ha d’aplicar, perquè això permetria un creixement raonable de la platja, però hi ha molts entrebancs.

-Una de les peticions dels veïns de la platja és que s’acabe el PAI del Vall del Mar.
-Nosaltres estem treballant per a desenvolupar sectors que estan al Pla General d’Ordenació urbana. El problema que tenim és que són sectors que en el seu dia es van requalificar però que estan afectats per una depuradora que encara no està, o per la falta d’una garantia del servei de llum. És a dir, que estem dedicant molt d’esforç però també hi ha entrebancs, perquè els expedients en urbanisme són molt complexos. Nosaltres si que estem d’acord en que el PGOU s’ha d’aplicar, perquè això permetria un creixement raonable de la platja i seria beneficiós per a tots.

-A Tavernes hi ha platja, però també un ric patrimoni natural. Penseu també potenciar-lo?
-Nosaltres tenim molt interès en que la gent de fora entenga Tavernes no només com un destí de platja, sinó també com un destí de turisme rural. Perquè ací tenim la sort de tenir platja, però també tenim una excel·lent muntanya de cara a practicar senderisme o anar amb bicicleta. Per això també estem en contacte amb el Centre Excursionista i tenim la idea de construir un petit refugi. És un projecte que es duu des de la regidora de Medi Ambient que porta Vanessa Martí, que està avançat, però que encara que no té cap data. L’objecitu és atraure gent que disfrute també de Tavernes i de la Valldignaen general des de la sua vessant ambiental, rural i paissatgística. A més tenim també la Cova del Bolomor. Hem estat en contacte amb el director de les excavacions i tenim molt d’interés en difondre-la. Ja es van fer unes jornades de portes obertes, però de cara a l’estiu esperem fer noves jornades per a que la gent, de fora i de Tavernes, conega la rellevància de la Cova del Bolomor, que a nivell arqueològic és importantíssima, tant per les troballes humanes més antigues del País Valencià, com per les restes de foc, que són les més antigues d’Europa. Però és que a més, a prop dela Cova de Bolomor, hi ha un boc que també és inèdit, perquè és una zona on mai fa sol i que per tant té unes característiques i una vegetació molt singular. En tot cas, el que ens importa és buscar noves eixides per a que la gent que visita Tavernes no es quede solament amb la bandera blava de la platja, sinó que puga disfrutar de tots els seus altres atractius.

Estem buscant noves eixides per a que la gent que visita Tavernes no es quede solament amb la bandera blava de la platja

-En els pocs mesos que porta al càrrec, també ha hagut de fer front a sentències judicials com la que anul·la la urbanització del Vergeret. Com s’arriba a aquesta situació?
-Aquesta és una urbanització que es va construir en base a un pla parcial que va rebre el vist-i-plau per part de la Conselleria corresponent, es va fer l’ampliació, i després va arribar la denegació de cooperació. En qualsevol cas jo voldria donar un missatge de tranquil·litat, perquè no van a tombar-se les finques. Ja teníem el compromís de que quan la canalització del riu Vaca es realitzara, tindríem l’autorització, ja que el problema d’inundabilitat quedaria resolt. Per tant, jo vull reclamar la importància d’aquesta obra, que suposarà una inversió de 40 milions d’eruos que arribarà a la Valldigna, pagada totalment per l’Estat Central a través d’uns fons europeus, que solucionarà els problemes d’inundabilitat del casc urbà de Tavernes, i també de la planificació dels nous sectors que hi ha al PGOU. Nosaltres el que tractarem és acurtar els terminis i una vegada estiga llest el nou govern a Madrid, seguirem amb les nostres visites i les nostres reclamacions.

-L’altra gran obra que li cal a Tavernes és la ronda per a desviar la carretera del casc urbà. Hi ha hagut algun tipus d’avanç en els últims mesos?
-Hem fet diverses visites a la conselleria d’Infraestructures. El projecte de la ronda de Tavernes ja està a l’apartat de carreteres i ara, en definitiva, depén de que la Generalitat pose en els seus pressupostos una partida que es dedique a l’execució d’este projecte que ja està fet. Tenim de fet una reunió concertada amb la consellera d’Infraestructures, la senyora Bonig, que esperem que ens reba promte per a posar de nou el problema damunt la taula.

La ronda de Tavernes depén de que la Generalitat pose en els seus pressupostos una partida dedicada a la seua execució

-El que sí que depén de Tavernes és la posada en marxa de la televisió pública comarcal. Hi ha algun termini establert?
-Gandia i Oliva ja formaven part del consorci que ha de regular aquesta futura televisió. Faltava que Tavernes entrés a formar part del consorci per tal de començar a funcionar i posar en marxa la televisió, i Tavernes ja va complir amb el seu compromís d’unir-se a través d’un plenari votat per unanimitat. I ara ha de ser el consorci, format pels regidors dels tres pobles, Gandia, Oliva i Tavernes, el que ha de decidir quin tipus de televisió volem, quin pressupost i quin tipus de programació ha de tenir. Però una vegada el consorci s’ha legalitzat, crec que a qui pertoca accelerar els plaços i moure fitxa és a Gandia, perquè és la ciutat de més envergadura i que, en definitiva, serà la ciutat que més ha d’aportar. Nosaltres hem complit el nostre compromís d’adherir-nos per tal de legalitzar el consorci i ara el que esperem és que açò no supose un gran cost a l’Ajuntament i que tinga un pressupost raonable per a que Oliva i Tavernes ho puguen assumir.

a qui pertoca accelerar els plaços i moure fitxa és a Gandia