El plenari de dilluns dia 8 d’agost, a l’ajuntament de Tavernes aclaria finalment la situació econòmica: hi havia finalment un milió sis-cents mil euros que no estaven comptabilitzats pressupostàriament en el 2010. L’endeutament de Tavernes, sense dir si és
bo o dolent endeutar-se, estava on deia l’oposició abans a les
eleccions del 22 de maig: 115%. No eren certes les dades que passava
l’anterior ajuntament, i en especial l’exalcalde Manolo Vidal, de que
estàvem sobre el 80%.
Partim
de que endeutar-se no és mal si sabem per a què serveix, en definitiva,
on van eixos diners i especialment la capacitat de pagar-los - i ací és on fallen de nou. El Pla de Sanejament econòmic no el compliren i
deixaren damunt eixa xifra anteriorment exposada, a banda del dèficit
pressupostari. Per tant la realitat mossega, no va a permetre més que
sanejar l’economia i tindre molta imaginació per poder continuar fent
funcionar l’ajuntament.
Ara
ja no em plantege si cal una auditoria externa per a verificar el que
ja sabem: ha de gastar-se l’ajuntament seixanta mil euros per arribar
a saber el que ja sap? Al meu entendre no. No perquè estem per
l’estalvi econòmic, i a més el fet de ser acceptat tàcitament per
l’equip actual del PP, en no entrar a debatre el tema, ens estalvia eixa
quantitat.
En
la campanya electoral ens demanaven que férem una auditoria només
entrar. I ens ho deien inclús alguna persona que havia estat regidor del
Partit Popular. Discutíem que no feia falta, ens fiàvem dels
funcionaris de l’ajuntament, com ha estat el cas. Però ara tinc clar que
no. I passe a vore el que jo dic: Deliris d’èxit. La piscina: com ens
poden demanar que solucionem un problema que exclusivament és de
diners?. Voldran que per col·locar a quatre gaste l’ajuntament el que no
ens correspon?. Sols ens falten 14.000 euros per pagar. Tanta pressa
tenen els enxufats que han d’entrar?. Sobre el parking sembla ser que hi
ha solució, però una obra igual, jo construesc que és el que sé i tu me
la pagues.
Ha
sobrat en tot moment excés d’optimisme, eixe excés que ajuda que els
executius, qui han de prendre les decisions, no actuen en conseqüència.
Son paraules del premi d’Economia del 2002, Kahueman. Negocis
excessivament optimistes que han tingut un personalisme excessiu en la
seua presentació, avalució inicial i ha mancat el tan necessari anàlisi
extern. Molt semblant al Tramvia de Gandia. Presentem unes bondats,
certament les tenen , però no analitzem les realitats, per l’eufòria, de vore-les fetes ¿per a què? I qui ho paga?. I així, en un moment d’austeritat total, ens obliga a tots a canviar el rumb del que hauria de ser la nostra política per solucionar el problemes dels anteriors.
I per què escric aquest article? Per la falta d’humilitat al plenari. Ara cal traure el
carro de l’economia, que estè ben estacat, però el Partit Popular es
queda en el ple en què hi ha un error en un dia de les festes del 2012.
Per a festes està el pati.
Josep Clar i Nadal
Exregidor del Bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada