El Bloc de Tavernes se suma a la commemoració de l'aniversari del Rei en Jaume, amb la inserció d'un fragment de la seua crònica Llibre dels Feits, la que ens abelleix més. La Valldigna, en aquell moment Alfàndec, hi apareix al llibre en el moment de la seua conquesta.
253. E, enans que nós partíssem d'Almenara reteren-nos Alfàndec sempre en l'altre dia, e haguem aquests cinc castells guanyats. E anam-nos-en al Puig on era nostra companya, e hagueren gran alegria ab nós per la gràcia que Déu nos havia feita.
313. E, quan fom aenant, trobam aquel grau que ix de la vall d'Alfàndec e dixem a un escuder que passàs a cavall e ab una llança si hi havia guau: e no hi trobà guau en lloc que hi pogués passar que no hagués a nadar tant com una llança de cavaller, e pus nós no haviem barca e nós dixem:
- Passem en bona ventura, que açò a fer cové.
E passam d'aquella manera que en l'altra érem passats. E, quan fom endret lo castell a la Ràpita podia bé ésser hora nona. E faem venir per mar pa, e vi, e carn salada, car carn fresca no la hi podiem hauer llaores. E, quan nós fom aquí, eixí don Pelegrí d'Atrosillo a nós ab un escuder tan solament que venc ab ell, e demana'm-li:
-Com era estat açò per què 'ns faeren aquels senyals?
E dix que per ço com los del castell faeren tocar l'anafil, e faeren fum als de les alqueries que es recollissen; e nós vim que es recollien, e per ço faem les dues alimares, e feïen-nos semblant de combatre per què creem que per les alimares que faem a vós se lleixaren de combatre. E nós, dixem a don Pelegri:
- Acostats-vos al castell, e digats a l'alcait que nós som aquí e nostre penó, e que vinga e parlarem ab ell.
Ab tant, don Pelegri s'acostà al castell, e dix a l'alcaid ço que nós li havíem dit. E ell respós-li que vespre era, e que ens pregava que tro al matí que el déssem espai, e puis que venria a nós. E nós vim que d'altra guisa no podia ésser, e atorgam-lo-li.
Avencedrel, ben sabets vós la covinença que havets ab nós, e en cartes que són entre nós e vós, e com vos recebem per vassall; per què us pregam e us manam, per la covinença que hauets ab nós, que vós que ens rendats lo castell, e nós complir-vos hem ço que havem promés a vós e a vostres parents.
E dix ell:
-Jo enviaré per los vells de la vila e de les alqueries, e serem denant vós, e fets-nos aquelles cartes que nós vos demanarem, e ab aitant, nós vos rendrem lo castell: e quan aquest haurets, haurets tota aquesta vall que negun castell no us gosarà contrastar ni revel·lar contra vós.
E, quan venc a hora de vespres ell venc bé ab vint sarraïns los pus honrats que eren en lo castell ni en la vall, e féu ses cartes ab nós, segons les demandes que ells nos faïen, e atorgam -les-li segons que raonables eren, e algunes plus, per tal que poguéssem passar a tan bon lloc con aquel era. E, quan foren feites les cartes faem-les -llur donar, e empresem ab ells que al matí nos rendessen lo castell. E llevam-nos bon matí, e oïm la missa, e acostam-nos prop de la vila e del castell: e aquí denant nós el venc, e son fill, e sos parents, e faem pujar nostre penó ab hòmens armats en lo castell, e renderen-lo'ns en bé e en pau. E, quan nós haguem lo castell establit de conduit e d'armes, comanam-lo a don Pelegrí d'Atrosillo que el tingués per nós, e nós tornam-nos-en a Cullera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada